LES MEVES MANS
Recordes les
meves mans?
El silenci és una
veu que m’acarona. La llum, un lloc
estrany. I el temps es marceix ple de
culpes dels dies en que creies no fer mal a ningú.
I les mans, les
meves mans, no s’obliden de res, només de tu. Ara, ditejo un nou cos. La
memòria anàrquica ha resolt l’enigma i el dubte: les teves geografies són passat.
La foto: amb l’ajut
del mirall, selfie lateral a dues pells.
Comentaris