DEL MOT A LA IMATGE, DE LA IMATGE AL GEST
Una de les feines més feixugues cada dia quan
publico aquí, és aconseguir una imatge que acompanyi el text que he escrit. No
em serveix qualsevol foto, busco al meu arxiu i després de remenar i tenir
alguns dubtes, acabo triant. Però avui us parlaré d’un exercici més complicat
encara.
Enguany, al dinar de Nadal que ha fet l'editorial Silva (en la que col·laboro fa anys), ha estat una foto amb text, una
poesia visual. La Yolanda Díaz, informàtica i artista, ha tingut a les seves
mans la responsabilitat de la creació. El Manolo Rivera, director de Silva, va
fer una tria de quatre textos meus i ella, la Yolanda, en va triar un. I en base
al text escollit, va fer la foto corresponent. Aquest exercici d’enginyeria artística
ha estat, vist el resultat final, un exitàs.
La imatge que acompanya aquest text (que podeu
ampliar clicant sobre ella) és el resultat final. La Yolanda va escollir el
text “Espiadimonis” i la foto està feta a la Part Alta de Tarragona, al carrer
Sana Anna. La instantània és realment poètica en la seva essència però a més, la
Yolanda ha incorporat al paisatge original diversos elements que donen encara
més música i dansa a l’obra. Rostres i siluetes, gestualitat i la cadència del
moviment o la immobilitat plena de vida.
Si la poesia és música i les imatges tenen el
seu so, la Yolanda ha fet la partitura perfecta. Jo intento, tan sols,
convertir els moments en paraules. Ella ha posat la música als mots i ha donat ales
a l’espiadimonis.
Tot plegat, art i delicadesa.
PD: Tot és ple de casualitats. Aquí també hi són. La Yolanda no ho sabia però va triar un carrer molt especial per a mi. Un dia us en parlaré.
PD: Tot és ple de casualitats. Aquí també hi són. La Yolanda no ho sabia però va triar un carrer molt especial per a mi. Un dia us en parlaré.
Comentaris
Quin espiadimonis més bonic!