DOMUS AUREA
De la meva última estada a Roma en recordo
molt especialment la visita a la Domus Aurea, un palau immens que durant molts
segles va estar soterrat i, per tant, ben protegit de robatoris i espoliacions il·legals
de material i patrimoni. La Domus Aurea la va fer construir l’emperador Neró i, entenent
que el seu nom traduït vol dir “Casa d’or”, era un espai ple d’incrustacions d’or,
pedres precioses i marfil.
Diuen també que alguns dels seus sostres s’obrien
mitjançant unes comportes per llençar flors i perfums quan Neró feia alguna de
les seves estranyes festes. Però l’emperador va morir i el seu successor, Trajà,
va fer cobrir amb runes diverses la Domus Aurea per construir, en aquella
àmplia zona, les seves pròpies termes.
La decisió de Trajà, amb tota la mala intenció
del moment, va aconseguir que el temple de Neró es mantingués intacte fins que
cap al segle XV un jove habitant de Roma va redescobrir l’espai quan va caure
per un forat que comunicava les voltes soterrades. Els problemes pressupostaris
per mantenir l’enorme patrimoni que té Itàlia, i l’existència de les Termes de
Trajà a la zona, han impedit que la Domus Aurea es pugui obrir al públic
habitual.
Hi ha l’ocasió d’anar amb algun habitant de
Roma que tingui certa influència per baixar a aquesta zona que impacta per la
seva grandesa i el silenci sepulcral. És la història que no surt als llibres, i
que ara reposa amagada, la que també ens aporta coneixements.
Sovint ens quedem amb l’essència de les coses
i els fets, no acabem de donar importància (potser per distracció o per les
presses en viure d’altres maneres) i perdem grans detalls. Trajà contra Neró.
El primer va desterrar el llegat del segon i, seguint fidel a la seva llegenda,
és Neró qui ens desperta un interès real (potser morbo per saber què hi ha sota
terra) tot i haver estat desterrat i soterrat.
Diuen que el primer cop que Neró va entrar a
la Domus Aurea, va dir: Ara ja puc començar a viure com un ésser humà.
La imatge és d’una de les moltes estances i
sales que es podrien veure de la Domus Aurea si no estigués tancada al públic. Sort dels qui encara se la juguen per acompanyar-te tot gaudint del plaer de la descoberta.
Comentaris