FEDERICO, DE NOU
He retornat a les lectures de Garcia Lorca, el
meu poeta i autor teatral favorit des de sempre. Tinc totes les seves obres
completes, llibres biogràfics i altres que parlen de la seva relació amb
Salvador Dalí o Buñuel.
Curiosament he tornat a llegir els seus llibres aquests dies perquè, l’altra dia i no sé el perquè, em va venir al cap l’inici d’una poesia d’ell que diu:
Curiosament he tornat a llegir els seus llibres aquests dies perquè, l’altra dia i no sé el perquè, em va venir al cap l’inici d’una poesia d’ell que diu:
Y yo me la llevé al rio creyendo que era
mozuela pero tenía marido
Aquest fragment de “La casada infiel” ha estat
el tret de sortida de la recerca de moments anteriors perquè, a mi, llegir a
Lorca em porta records de fa uns quants anys, de l’època en que el vaig
descobrir gràcies a una sèrie sobre la seva vida que va produir la televisió
espanyola.
De Garcia Lorca tinc una joia que conservo amb
molta cura i que té més de 80 anys. Es tracta d’un disc que va enregistrar el
poeta l’any 1931 al costat de la Argentinita, una cantant i actriu famosa en
aquella època. Al disc, ella canta i ell toca el piano. Els temes, lletra i
música, són del propi Garcia Lorca. Comparteixo aquest vídeo d’una de les
cançons, per a mi les més divertida i maca de tot el disc. El tema es diu “Anda
jaleo”.
Comentaris