ADÉU A BOWIE
Sap greu veure com marxen aquells referents musicals que tant t’han marcat en alguns moments de la vida, o en molts. La mort del David Bowie no deixa indiferent a les persones que estimem la música. En el meu cas, el vaig descobrir a meitats dels anys vuitanta. Des de llavors l’he anat escoltant i moltes de les seves cançons m’agraden. De fet, n’hi ha dues en concret que les tinc en aquella llista mental de les meves preferides – tots tenim un llistat similar- i que formen part de les meves playlist a Spotify.
Under pressure (la versió amb Freddie Mercury
és excepcional) i Absolute beginners (que tant bé va versionar després la Carla
Bruni) són dos baluards musicals del meu magatzem sonor. David Bowie duia
incorporada l’elegància de manera constant i tenia com a peculiaritat haver nascut
amb un ull de cada color. Va ser una icona de la cultura anglesa a la dècada
dels anys 70 i ha passat a la història de la música com un dels grans que
sempre serà recordat.
Ens deixa amb 69 anys (els va fer el divendres) i després d’una lluita
molt cruel contra el càncer. Diuen que ha mort envoltat de tota la seva
família. El seu últim disc té molts pocs mesos i el seu últim vídeo, molt
poques setmanes. De fet, en aquesta cançó de l’últim vídeo, anomenda “Lazarus”,
Bowie ja evidenciava que se li esgotava
la vida amb frases tant evidents com “mira cap dalt, sóc al cel”, “no tinc res
més a perdre” o “seré lliure”.
Us convido a veure aquest vídeo i a recordar a
David Bowie com es mereix. La seva mort ens deixa orfes als amants de la bona música, als qui la necessitem per viure. La seva pèrdua se suma a tantes altres de recents com la de Lucio Dalla, Lou Reed, Robin Gibb (Bee Gees) o Natalie Cole. Tots ells ens han regalat el seu llegat però ens queda el seu buit.
Comentaris