PROJECTES A LA SAUNA DE FREUD I JUNG
Tanco la setmana immers en dos projectes
culturals molt interessants per enguany. El primer forma part de la meva feina
i el segon esdevé plaer i oci personal. Un serà a meitats del mes de maig i l’altre
a meitats del juliol. Els dos projectes em porten a contactar amb artistes
catalans i italians de primer nivell, d’aquells que són en plena evolució o ja
del tot consolidats. L’experiència de contactar amb ells com a gestor cultural,
amb interès de contractar-los, és realment bona malgrat se’m faci encara estranya.
Per al projecte italià m’he buscat bons
companys de viatge a Tarragona i he decidit liderar-lo d’una manera externa,
delegant la part que poden dominar més els altres i assolint en primera persona
la parcel·la que controlo més. En el projecte de feina vaig en solitari ja que
treballo molt millor sense socis o companys. Laboralment, sol sóc molt més
fort.
Aquesta nit, un cop tancades les carpetes dels
dos projectes, he llegit una bona estona optant per Freud. Hi ha moments en que
el necessito. Sempre m’ensenya coses noves o em recorda aquelles que començava
a perdre de vista. Llegint el seu “malestar en la cultura” he gaudit molt amb
aquest fragment que us comparteixo tot seguit.
Per il·lustrar l’escrit, i com sabia que tinc
fotos curioses d’algunes personalitats, he buscat aquesta imatge de l’any 1907
on apareixen, tot just després de sortir de la sauna, en Sigmund Freud i en
Carl Jung. Del suís en parlem un altre dia. Ara, Freud:
El designio de ser felices que nos impone el
principio del placer es irrealizable; mas no por ello se debe –ni se puede-
abandonar los esfuerzos por acercarse de cualquier modo a su realización. Al
efecto podemos adoptar muy distintos caminos, anteponiendo ya el aspecto
positivo de dicho fin –la obtención del placer-, ya su aspecto negativo –la
evitación del dolor-. Pero ninguno de estos recursos nos permitirá alcanzar
cuanto anhelamos. La felicidad, considerada en el sentido limitado, cuya
realización parece posible, es meramente un problema de la economía libidinal
de cada individuo. Ninguna regla al respecto vale para todos; cada uno debe
buscar por sí mismo la manera en que pueda ser feliz. Su elección del camino a
seguir será influida por los más diversos factores. Todo depende de la suma de
satisfacción real que pueda esperar del mundo exterior y de la medida en que se
incline a independizarse de éste; por fin, también de la fuerza que se atribuya
a sí mismo para modificarlo según sus deseos.
El malestar en la cultura,
de Sigmund Freud
Comentaris