PELS DIES BONS, I ELS QUE VINDRAN
Lentament, perquè necessito aprendre cada dia
però no vull deixar de tenir dies per endavant, vaig coneixent molt més a fons
la música del Pau Vallvé i la personalitat que hi dibuixa als seus sons i,
especialment,a les seves lletres.
Diu el Pau que ell no fa música per saltar
però que si el que vols és saltar des d’una terrassa al buit, la seva música és
prou adient. Sarcasme, afegeix. I també realitat, conclou. Quan vaig decidir-me
a organitzar l’esdeveniment cultural italià que farem a Tarragona en pocs
mesos, tema del qual n’he parlat darrerament, tenia clar qui volia que
protagonitzés els concerts. Els meus companys de viatge en aquesta aventura –
aviat donaré noms- van estar-hi d’acord.
Inicialment doncs hi havia una llista de sis
cantants pels quals teniem molt interès. Especialment per dos d’ells. I es va assumir
el repte de portar a dos dels sis fins a Tarragona. Avui, ara mateix, ja puc
dir-vos que s’ha complert el repte. Avui us puc avançar que el Pau Vallvé (una
de les dues apostes especials) serà al festival italià.
Fa ben poc que havia acabat la seva gira – la va
tancar a l’Auditori de Barcelona amb dos concerts plens a vesar- i havia
decidit que no faria més concerts enguany. Però finalment, després de converses
diverses i de conèixer la proposta cultural que estem elaborant per Tarragona,
ha acceptat a fer una actuació íntima i molt especial.
Us anunciaré el dia en concret quan toqui.
També el lloc i altres detalls com el preus de les entrades. Ara, de moment, us
convido a escoltar-lo en aquests “concerts privats” tan especials. Al piano, la
Maria Coma. L’escenari, un menjador d’una casa particular ple d’amics que
escolten al Pau. En aquest vídeo, dos temes.
Comentaris