CONSTEL•LANT, MEDITANT, CULTIVANT

Fa temps que em conviden a constel·lar en una Constel·lació Familiar que organitza una coneguda meva, psicòloga de professió, al considerar – sota el seu parer- que puc aportar molt a la sessió. He de reconèixer que fins fa un parell d’anys no en sabia res de les constel·lacions. I ara, a base d’estudiar amb més detall la temàtica, em plantejo acceptar la invitació. 

Les constel·lacions permeten analitzar diversos problemes personals, familiars, de salut o de feina. Per alguns, es tracta d’una teràpia i per altres no ho és però queda clar que és un mètode que utilitzen cada cop més psicòlegs, psiquiatres, metges o educadors, també empresaris i altres professionals de diversos sectors.

Avui, després de parlar amb la persona que em convida a prendre-hi part, he entès que em pot ser útil per comprendre certes situacions que ara se’m fan molt complicades i, especialment, per aprendre molt més sobre quelcom que ara em provoca atracció, que em comença a captivar i que, intueixo, m’acabarà agradant. 

Amb la psicòloga que em convida, se’m proposa una mena d’intercanvi perquè ella s’inicia ara en un tema que jo practico fa temps, la meditació 3Q. La duc a terme des de fa uns dos anys i són aquells exercicis d’autoanàlisi que sempre us he comentat i que he anat evolucionant amb el pas del temps. En aquest àmbit, el de la meditació que em permet arribar a un estat de benestar complert, hi tinc molts més coneixements. 

En cas que accepti la proposta, seria un plaer intercanviar la informació, aprendre mentre puc mostrar o ensenyar, cultivar-me i cultivar. Globalment, o sintetitzant-ho, es tractaria de tirar endavant l’agricultura mental per la qual tant lluito. I això, si finalment va endavant, és que més feliç em farà.