CASABLANCA: 65 ANYS D'AMOR
Un dels classics més coneguts del cinema està d'aniversari. Avui fa 65 anys que es va estrenar la pel·licula "Casablanca". L'Institut Americà del Cinema l'ha catalogat com la millor historia d'amor del cinema per davant d'altres obres com "Love Story" o "An affair to remember". No es pot negar que Casablanca captiva l'espectador, té màgia i un historia que no destaca per la seva originalitat però si per la posada en escena, argumentació, ubicació, pels personatges i la interpretació dels actors. Només Humphrey Bogart sabia el final de la pelicula perquè, com a gran estrella que era en aquells moments, havia tingut acces al guió per llegir-lo, acceptar-lo o rebutjar-lo. De Casablanca n'han sortit frases mitiques com la última que es diu al film "Creo que esto puede ser el principio de una gran amistad" o la bellissima Ingrid Bergman demanant al Sam que la tornes a tocar. La cançó "As time goes by" havia estat creada 10 anys abans del rodatge i gràcies a la pelicula ha passat a la historia. Hi ha dades curioses al voltant del rodatge com. Casablanca es va rodar integrament a Estats Units però la gent que no ho sabia viatjava al Marroc a buscar el bar d'en Rick. Al final, es aquesta ciutat marroquina es va construir el bar. Durant tot el rodatge, quan Bogart i Bergman feien junts les escenes, Bogart pujava sobre un entarimat de quaranta centimetres perquè l'actor era molt baix, feia 1,60 metres i ella, Ingrid Bergman, feia 1,80. Al final, Casablanca va costar 869.400 dolars que en aquella època era una xifra molt important. I un últim fet important: quan la gent sortia del cinema, demanava a crits una segona part que, per sort, mai es va arribar a fer. Els productors van ser llestos i amb la seva decisió han fet que Casablanca hagi perdurat en el temps. A mi, personalment, és una pelicula que m'agrada molt, m'apassiona, i l'he vist quatre o cinc vegades. Aquí us deixo alguns fragments inolvidables i penseu que sempre ens quedarà París.
Comentaris
Moltes gràcies
el dolor de la tristor, del trencament, de lluita, de enfonsament i resorgiment per acabar amb victòria o no...
per això m'agrada casablanca per què té tot allò que una bona història d'amor (de ficció) ha de tenir.
dues persones que s'entrecreuen en moments complexos i s'enamoren (a sobre, al tractar-se d'una obra del 1942, els afegitons sexuals no hi són explícits ni s'accepten com a font de la relació).
dues persones que duen dins l'ànima la tristor d'un amor tant potent que al no tenir-lo només la buidor els pot omplir....
m'encanta el dolor (jejeje què malament sona)
frases mítiques? toca-la sam (tot i que l'actor no en sabia de tocar el piano), si ella l'ha pogut aguantar jo també....
una altra película d'amor que m'agrada és dracula.....
"he recorrido oceanos de tiempo buscandote"..ufffffff
...i per cert, com que el polític tarragoní t'ha mig esbroncat jo també ho faré.
trobo vergonyós que no hagis penjat cap cartellet donant suport a la salvació de les balenes...ets un penques i un poca vergonya...au, ja està dit
jejejeje.... què bo lo de "militar en pacifisme" és la cerca constant de la paradoxa
au, abraçades varies
Ricardo Santiago
Gràcies pel comentari i per estimar el cinema sense que t'importi el color o l'absència del mateix.
Ricardo, jajajaaj, bona bronca la de les balenes. És que m'agraden a la planxa i poc fetes (és broma).
El cert és que si hem de penjar un banner per cada cosa, al final no em quedarà lloc on penjar les meves opinions però consti que estic en contra de la massacre de balenes i dofins. El passat dissabte vaig veure diversos videos sobre els dos assassinats al Youtube i encara em venen imatges al cap. M'agrada molt la diagnòsi que has fet de Casablanca i sobretot el detall del sexe. Un cop més m'has sorprés molt gratament. Accepto la bronca però que sapigues que, sense banner al blog, estic en contra de la matança d'aquestes criatues del mar.
genial i especialment agradable, és un plaer saludar-te des d'aquest anonimat....
lo de les balenes és una conya que solto de tant en quant, per què dins d'una societat tan plena de motius per solidaritzar-se i/o combregar, doncs això...que a mi "X" també em preocupa molt, "bueno" tant com salvar les balenes....res, rucades meues.
parlant de peix planxa, et recomano daus de tonyina marcats en paella (d'aquelles que no s'enganxen) i tallet de tronc de cabra (rulo en diuen en castellà) a sobre. acompanya-ho d'una base de tomaca amb un punt de dolçor i tot gratinadet....
et garanteixo que si t'agrada el peix, t'encantarà el plat i si t'agrada el plaer (aplica la màxima casablanquera de no pensar en sexe), la resposta serà...."fes-me mal!!!!"
au, més abraçades i seguim en contacte...
Ricardo Santiago
És broma. T'asseguro que aquest cap de setmana, com a molt el pròxim, tastaré la recepta que ens expliques.
El consell de no pensar en sexe intentaré posar-lo a la pràctica però molt em temo que em farà més mal.
Ens parlem. Abraçades a dojo!