NO SUPORTO EL NADAL

Gràcies a Al Gore hem pogut saber que el canvi climàtic és un dels culpables que nomes tinguem dues estacions enlloc de quatre. Passem de la calor intensa al fred encara més intens sense que el cos es pugui preparar pel cicle que ens tocaria viure i que és més lent i menys traumàtic. Gràcies al país de l'Al Gore em canviat els nostres costums nadalencs. El que abans era un temps curt de reunió, s'ha convertit en un trimestre comercial on les famílies arriben als dies clau de reunió cansades del Nadal, Sant Esteve i Todos los Santos. Gràcies a la patria que va parir a Al Gore, el caganer té cara de polítics, Santa Claus li fot trenta voltes als nostres tres Reis i el Tió ens recorda més a un jugador de basquet que no pas a aquell tronc en forma animal que ens dona petits regals. Amb el que li fan cagar (playstations, nintendos i altres consoles), si el tió fos de carn i os ja hauria emigrat al Tibet. I tot això gràcies a Al Gore i el seu país que mata durant tot l'any i fa pausa per Nadal. És com aquella batalla entre els bretons i els romans d'Asterix que han de parar cada dia a les cinc perquè els primers no fan la guerra a l'hora del té. A Estats Units han traficat i comerciat tan amb els seus elements nadalencs que han fet canviar les tradicions a gran part de la resta del món. I com una de les seves males armes passa per començar a vendre qualsevol element nadalenc dos mesos abans ajudats per les llums que omplen de colors artificials els carrers, aquí fem el mateix. Els nens fan les cartes als Reis, ja no en fan una sola, a finals d'octubre. Les entreguen als pares Noel que troben a cada cantonada i veuen als Reis a la cavalcada conscients que son elements nadalencs però no pas mags perquè el que ells demanen els ho porta l'home vermell. La feina és per als pares quan han d'explicar als fills petits perquè hi ha dos pares Noel a deu metres de distancia o perquè hi ha sis reis enlloc de tres. La nit del 24 regals a dojo i la nit del cinc, segona entrega. Aquest és el Nadal que tenim gràcies als ciutadans gorencs, també gores, que han portat les llums als carrers i els anuncis de joguines per la tele a finals d'octubre. Cada cop és més difícil afirmar que algú no es menjarà els torrons perquè ens els venen tres mesos abans del dia que toca. I així, any rera any, el Nadal s'avança per menjar-nos el coco i buidar-nos la cartera. Per cert, la meva carta als Reis és, com cada any, dura: que Al Gore no es mengi els torrons, que li diagnostiquin a Santa Claus una enajenación mental permanente i el tanquin a un psiquiàtric i que, aprofitant que els americans fan pausa a les seves guerres per Nadal, algú els torni la seva pròpia moneda. No suporto el Nadal.

Per cert: parlant d'Al Gore i davant la possible visita que farà a la ciutat de Tarragona, podeu respondre la enquesta que he penjat a la columna de la dreta amb la opció d'escollir diverses respostes a la vegada.