TENIM MOLTA VISTA ... PEL QUE VOLEM
No deixo de sorprendrem quan veig que en molts terrenys estem molt evolucionats i preparats per al futur però en certs aspectes estem a anys llum d'unes quotes mínimes. Podem viatjar a l'espai, fabricar robots o maquines que ens escombren la casa, mil sensors i mil maquinetes però no hem estat capaços encara de lluitar per fer un món a mida per a les persones discapacitades.
L'accident que va patir una jove invident abans d'ahir al caure entre dos vagons del metro de Madrid, accident que li ha costat l'amputació d'un braç, és del tot incomprensible en la nostra societat. Que en ple segle XXI existeixen milers de barreres arquitectòniques per a les persones invidents o aquelles que tenen mobilitat reduïda i que corrin els perills que corren a diari, em sembla il·lògic i una falta de respecte de la resta de la societat.
Si hi ha mecanismes per controlar-ho tot, perquè no es treballa d'una vegada per totes en facilitar-los la vida a aquestes persones. Segueixen caient enmig de les obres que no estan senyalitzades, topant-se amb els vehicles aparcats sobre els passos de vianants que ningú multa amb contundència, perdent-se pels passadissos dels edificis públics i en molts casos ni tan sols hi poden accedir perquè encara no hi ha rampa ni altres accessos preparats.
Quan temps hem d'esperar per tornar-nos més humans i solidaris enlloc de pensar en el futur sense tenir el pressent resolt?
Comentaris
Sobre les barreres arquitectòniques, recomano visitar aquesta sèrie d'articles a "Tarragona m'esborrona". A la dreta de la notícia principal trobaeru un menú amb diferents articles sobre la movilitat a Tarragona. És un reportatge fet per estudiants de periodisme de la URV.
Em solidaritzo totalment amb el teu post.