TENIM MOLTA VISTA ... PEL QUE VOLEM

No deixo de sorprendrem quan veig que en molts terrenys estem molt evolucionats i preparats per al futur però en certs aspectes estem a anys llum d'unes quotes mínimes. Podem viatjar a l'espai, fabricar robots o maquines que ens escombren la casa, mil sensors i mil maquinetes però no hem estat capaços encara de lluitar per fer un món a mida per a les persones discapacitades.

L'accident que va patir una jove invident abans d'ahir al caure entre dos vagons del metro de Madrid, accident que li ha costat l'amputació d'un braç, és del tot incomprensible en la nostra societat. Que en ple segle XXI existeixen milers de barreres arquitectòniques per a les persones invidents o aquelles que tenen mobilitat reduïda i que corrin els perills que corren a diari, em sembla il·lògic i una falta de respecte de la resta de la societat.

Si hi ha mecanismes per controlar-ho tot, perquè no es treballa d'una vegada per totes en facilitar-los la vida a aquestes persones. Segueixen caient enmig de les obres que no estan senyalitzades, topant-se amb els vehicles aparcats sobre els passos de vianants que ningú multa amb contundència, perdent-se pels passadissos dels edificis públics i en molts casos ni tan sols hi poden accedir perquè encara no hi ha rampa ni altres accessos preparats.

Quan temps hem d'esperar per tornar-nos més humans i solidaris enlloc de pensar en el futur sense tenir el pressent resolt?

Comentaris

La Familia Menta ha dit…
Un dels meus millors amics és cec. La veritat és que conèixer-lo i conviure amb ell m'ha fet prendre consciència de moltes coses. Allò que per nosaltres és un gest gairebé automàtic, per a gent com ell pot complicar-se molt. Per posar un exemple, abans no m'havia plantejat la tonteria que representa posar els múneros del teclat d'un caixer automàtic en braile, si després la pantalla és tàctil...

Sobre les barreres arquitectòniques, recomano visitar aquesta sèrie d'articles a "Tarragona m'esborrona". A la dreta de la notícia principal trobaeru un menú amb diferents articles sobre la movilitat a Tarragona. És un reportatge fet per estudiants de periodisme de la URV.
Jordi ha dit…
El "problema" de tot això són els diners. Saps quina inversió s'hauria de fer? Digue'ls-ho als polítics ara, en temps de crisi...

Em solidaritzo totalment amb el teu post.
Oscar Ramírez ha dit…
Myriam, m'han agradat molt aquests repors i de fet els recomano a tots els lectors del blog. Han etat un bon descobriment. Gràcies.
Oscar Ramírez ha dit…
Jordi, doncs que es busquin la vida i malbaratin menys diners en altres coses i els destinin a temes reals i urgents. Vaja, una utopia, jajaja.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS