AL CANTÓ DE CASA



Utilitzar el futbol com a eina electoral i política és greu perquè la política passa a ser, amb més evidència que mai, un joc. Instrumentalitzar la llengua per intentar espanyolitzar a la gent des de Madrid o catalanitzar-la des de Barcelona, deixa clar per als qui ho intenten les persones són senzillament ramats de cabres que el pastor, el líder de torn, treu a passejar. 

Generar ara debats sobre el territori quan el que toca és parlar de què ens posarem a la boca el proper àpat del dia es marejar una perdiu que ni tan sols ens podrem menjar. Cridar consignes com "independència" o "yo soy español" és un exercici legal i permès però que no dóna de menjar a qui les crida. 

Algú s'ha preguntat quina importància tenen les fronteres i territoris d'un món que no ens pertany i on hi som únicament de pas? No seria just i necessari que passéssim per aquesta pilota anomenada terra amb més calma i germanor? Podem pensar, per un cop a la vida, en les mancances reals de la societat i actuar de manera civilitzada i coherent? 

Al cantó de casa hi ha un senyor que demana cada dia perquè té dona i fills però no té feina i res per menjar. I no menja ni d'aquí ni d'allà.

Comentaris

Magnolia. ha dit…
el politics moltes vegades distreuen al remat amb qualsevol beganada mentres per el derrere van traman lo que els pot beneficiar -los a ells

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS