14 d’octubre 2012



Utilitzar el futbol com a eina electoral i política és greu perquè la política passa a ser, amb més evidència que mai, un joc. Instrumentalitzar la llengua per intentar espanyolitzar a la gent des de Madrid o catalanitzar-la des de Barcelona, deixa clar per als qui ho intenten les persones són senzillament ramats de cabres que el pastor, el líder de torn, treu a passejar. 

Generar ara debats sobre el territori quan el que toca és parlar de què ens posarem a la boca el proper àpat del dia es marejar una perdiu que ni tan sols ens podrem menjar. Cridar consignes com "independència" o "yo soy español" és un exercici legal i permès però que no dóna de menjar a qui les crida. 

Algú s'ha preguntat quina importància tenen les fronteres i territoris d'un món que no ens pertany i on hi som únicament de pas? No seria just i necessari que passéssim per aquesta pilota anomenada terra amb més calma i germanor? Podem pensar, per un cop a la vida, en les mancances reals de la societat i actuar de manera civilitzada i coherent? 

Al cantó de casa hi ha un senyor que demana cada dia perquè té dona i fills però no té feina i res per menjar. I no menja ni d'aquí ni d'allà.

One Response so far.

  1. Magnolia. says:

    el politics moltes vegades distreuen al remat amb qualsevol beganada mentres per el derrere van traman lo que els pot beneficiar -los a ells

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -