MIMOSA



Dedicat a la blocaire Magnòlia. 

Ets com l’arbre que pregones, mimosa. Protegint de l’ombra els teus fruits i guarint-los del mal temps ens el hiverns durs que escupen suaument els colors als nostres ulls. 

Groc del sol que s’agermana amb els núvols on hi reposen els nostres estimats, barquetes ara sense timó que naveguen en calma. 

Groc de llum que ens inunda al matí i ens manté constants i presents tot i les foscors que arrosseguem.

Groc de goig, del goig de mantenir-se en aquest espai que encara ens pertoca i que un dia veurem des de lluny, com ells, els altres, els nostres.

Ets com l’arbre que pregones, mimosa. 

Si voleu accedir al blog de la Magnòlia: CLIC AQUÍ

Comentaris

Magnolia. ha dit…


GRACIA I UN PETO MOLT FORT

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS