MIMOSA
Dedicat a la
blocaire Magnòlia.
Ets com l’arbre
que pregones, mimosa. Protegint de l’ombra els teus fruits i guarint-los del
mal temps ens el hiverns durs que escupen suaument els colors als nostres ulls.
Groc del sol que
s’agermana amb els núvols on hi reposen els nostres estimats, barquetes ara
sense timó que naveguen en calma.
Groc de llum que
ens inunda al matí i ens manté constants i presents tot i les foscors que arrosseguem.
Groc de goig, del goig de mantenir-se en aquest espai que encara ens pertoca i que un dia veurem des de lluny, com ells, els altres, els nostres.
Ets com l’arbre
que pregones, mimosa.
Si voleu accedir al blog de la Magnòlia: CLIC AQUÍ
Comentaris
GRACIA I UN PETO MOLT FORT