COMPTANT BOMBES

Imatges del bombardeig sobre la ciutat de Tarragona

Us recomano un article publicat aquest dilluns al Diari de Tarragona que explica els estralls que va causar la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona on, entre el 1938 i 1939, hi van caure 3.800 bombes en 144 atacs aeris. La ciutat no va ser, ni de bon tros, el municipi més afectat pels bombardejos d’aquells anys. Reus, per exemple, i molts municipis de l’interior de la Terra Alta, Priorat, Ribera d’Ebre o Baix Ebre, van patir fortament la crueltat dels impactes de les bombes.

Del reportatge del Diari en destaco la història d’un senyor que es diu Manuel i que quan la Guerra Civil tenia 11 anys. En vull parlar perquè la seva és una vivència espectacular. Aquest jove, ara d’edat molt avançada, va tenir l’atreviment, aquell que només tenen els nens per la seva innocència i inconsciència, de no amagar-se a cap refugi cada cop que queia una bomba a la ciutat de Tarragona. 

Lluny de tancar-se per protegir-se, el Manuel escoltava com queien les bombes i quan sabia on havien caigut (si era a prop), o quan escoltava a algú explicar el lloc, (quan era més lluny), sortia corrent cap a la zona afectada a l’explosió i anotava en un quadern el punt exacte i els efectes de l’impacte del bombardeig.

I ara, setanta cinc anys després, el Manuel mostra el mapa de la ciutat ple de punts negres. En cada punt hi va caure una bomba i hi va anar ell. 

No és un simple mapa que ara té importància per als investigadors. És un full de ruta d’una etapa de la seva vida on la mort el perseguia però mai el va atrapar, un fragment de la seva existència que val per  cent anys. Són, com les 3.800 bombes caigudes, 3.800 morts en un instant que van passar de llarg, o molt a prop i pel costat, d’un nen que comptava bombes i sumava els dies. La meva enhorabona al Manuel.