Header Ads

RAR PERÒ CERT



Acabo de prendre un cafè en un bar on sempre hi ha un maniquí d'una jove rossa asseguda en una taula i on avui hi havia també un home que parlava sol amb la cadira del davant, en una altra taula. 

I m'ha semblat estrany perquè he trobat cruel que els dos estiguessin separats, a les dues úniques taules que té el bar, quan es podien fer companyia. I no he entrat a jutjar la soledat de la rossa ni la companyia invisible de l’home. 

Perquè sempre he pensat que tots portem un altre jo dintre nostre que surt en algun moment de la nostra existència. El més curiós del cas és que he pensat en el joc que ens proposa la vida. L’home tot parlant sol i la rossa demanant, amb la mirada fixa, un instant de companyia.
Amb la tecnologia de Blogger.