Header Ads

ELS EFECTES DEL PA I CIRC PER A TOTHOM


Ara mateix Espanya i Catalunya són com els romans i el poble gal d’Astèrix i Obèlix, uns volen acabar de pintar el mapa d’un sol color i els altres es mostren irreductibles amb els desitjos del Cèsar. A les fronteres que separen Espanya i Catalunya hi ha personatges que criden amb ràbia i rancúnia. Uns volen proclamar la independència i altres espanyolitzar a tot allò que es mogui al seu voltant. 

El referèndum de Mas i CiU, el rebuig del PP, el trist paper del PSC-PSOE en hores més que baixes i, sobretot, el debat incendiari i en molts casos manipulat dels mitjans de televisió al servei del poder, TV3 a Catalunya i TVE i algunes privades a Espanya, no ajuden a viure en pau ni a entendre els conceptes de respecte, tolerància i convivència. 

A Madrid estan preocupats perquè ara no hi ha mundials ni eurocopa i el poble, quan no hi ha circ, pensa amb el cap enlloc de fer-ho, i pot semblar el mateix però no ho és, amb la pilota. A Catalunya, més pendent de la catalanització de la selecció que fins ara ha jugat i guanyat partits de costellada contra seleccions potents que “la roja” no podria vèncer mai, el circ costa més d’apropar a la població i l’avorriment fa que els indecisos o els qui passaven del tema, que eren majoria, es posicionin atabalats per la premsa i especialment les xarxes socials on tothom qui té un perfil és profeta. 

Mentre l’espectacle, vergonyós de cara a la resta d’Europa que lluita per sortir de la crisi pensant amb lògica, continua a ambdós costats de la suposada frontera que separa la E del CAT i el ruc català del toro d’Osborne, algunes inversions passen de llarg. El cas de Coca Cola que ha decidit ubicar la seva seu central a Madrid,  tot i que diuen amb elegància que no és per aquest motiu, és un exemple (i n’hi haurà molts més) dels efectes del debat obert que està ferint moltes sensibilitats atès que, al mig dels radicals espanyolistes amb odi a Catalunya i els radicals independentistes amb odi a Espanya, hi ha milions de persones que es consideren catalans però que tenen les seves arrels a algun punt de la geografia espanyola. Ningú ha de perdre els seus orígens perquè també perd la seva identitat. 

Un altre cas dels efectes que comento i que afecten l’economia de casa nostra arriba derivat de certs discursos incendiaris dels polítics de torn parlant de Galicia que han fet que una empresa gallega hagi anul·lat una comanda que havia fet a una empresa de Vilanova d’Escornalbou adduint com a motius justament les paraules del polític. Uns treuen la llengua a passejar sabent que tenen el plat calent assegurat i altres en reben les conseqüències. Part de la culpa la podem buscar en l’actitud de l’empresa gallega per deixar-se arrossegar per aquesta maniobra de distracció però el fons de la qüestió són les declaracions polítiques. 

S’ha donat circ a dojo i ara no hi ha domador que aturi aquesta disbauxa en un circ on el pa escasseja. Si sortim al carrer a preguntar a la gent: Catalunya o Espanya? ... sabeu que us respondrà la majoria? Un treball i una casa!. La supervivència no entén de banderes ni fronteres perquè els símbols no omplen la panxa ni guareixen del fred. 

Que facin ja el referèndum que demanen els catalanistes i que descansin una mica del seu discurs demagog els espanyolistes. Que el poble voti i es faci una lectura real dels resultats en base a la gent que viu a Catalunya i no a la minsa part d’habitants d’aquesta franja geogràfica, permeteu-me que l’anomeni així per no ferir sensibilitats de cap banda de la trinxera, com es va fer quan les consultes populars.

Que acabi aquest procés ja! I que deixin a la gent pensar en allò que realment preocupa i que es diu sobreviure o el famós “carpe diem”. Segur que hi ha un món millor , però és un món més car. Conformem-nos amb l’espai que tenim i passem de fronteres i territoris. Siguem més persones i menys tribals.



Amb la tecnologia de Blogger.