ELS EFECTES DEL PA I CIRC PER A TOTHOM
Ara mateix Espanya i Catalunya
són com els romans i el poble gal d’Astèrix i Obèlix, uns volen acabar de
pintar el mapa d’un sol color i els altres es mostren irreductibles amb els
desitjos del Cèsar. A les fronteres que separen Espanya i Catalunya hi ha
personatges que criden amb ràbia i rancúnia. Uns volen proclamar la
independència i altres espanyolitzar a tot allò que es mogui al seu voltant.
El referèndum de Mas i CiU, el
rebuig del PP, el trist paper del PSC-PSOE en hores més que baixes i, sobretot,
el debat incendiari i en molts casos manipulat dels mitjans de televisió al
servei del poder, TV3 a Catalunya i TVE i algunes privades a Espanya, no ajuden
a viure en pau ni a entendre els conceptes de respecte, tolerància i
convivència.
A Madrid estan preocupats perquè
ara no hi ha mundials ni eurocopa i el poble, quan no hi ha circ, pensa amb el
cap enlloc de fer-ho, i pot semblar el mateix però no ho és, amb la pilota. A
Catalunya, més pendent de la catalanització de la selecció que fins ara ha
jugat i guanyat partits de costellada contra seleccions potents que “la roja”
no podria vèncer mai, el circ costa més d’apropar a la població i l’avorriment
fa que els indecisos o els qui passaven del tema, que eren majoria, es
posicionin atabalats per la premsa i especialment les xarxes socials on tothom
qui té un perfil és profeta.
Mentre l’espectacle, vergonyós de
cara a la resta d’Europa que lluita per sortir de la crisi pensant amb lògica,
continua a ambdós costats de la suposada frontera que separa la E del CAT i el
ruc català del toro d’Osborne, algunes inversions passen de llarg. El cas de
Coca Cola que ha decidit ubicar la seva seu central a Madrid, tot i que diuen amb elegància que no és per
aquest motiu, és un exemple (i n’hi haurà molts més) dels efectes del debat
obert que està ferint moltes sensibilitats atès que, al mig dels radicals
espanyolistes amb odi a Catalunya i els radicals independentistes amb odi a
Espanya, hi ha milions de persones que es consideren catalans però que tenen
les seves arrels a algun punt de la geografia espanyola. Ningú ha de perdre els
seus orígens perquè també perd la seva identitat.
Un altre cas dels efectes que
comento i que afecten l’economia de casa nostra arriba derivat de certs
discursos incendiaris dels polítics de torn parlant de Galicia que han fet que
una empresa gallega hagi anul·lat una comanda que havia fet a una empresa de
Vilanova d’Escornalbou adduint com a motius justament les paraules del polític.
Uns treuen la llengua a passejar sabent que tenen el plat calent assegurat i
altres en reben les conseqüències. Part de la culpa la podem buscar en
l’actitud de l’empresa gallega per deixar-se arrossegar per aquesta maniobra de
distracció però el fons de la qüestió són les declaracions polítiques.
S’ha donat circ a dojo i ara no
hi ha domador que aturi aquesta disbauxa en un circ on el pa escasseja. Si
sortim al carrer a preguntar a la gent: Catalunya o Espanya? ... sabeu que us
respondrà la majoria? Un treball i una casa!. La supervivència no entén de
banderes ni fronteres perquè els símbols no omplen la panxa ni guareixen del
fred.
Que facin ja el referèndum que
demanen els catalanistes i que descansin una mica del seu discurs demagog els
espanyolistes. Que el poble voti i es faci una lectura real dels resultats en
base a la gent que viu a Catalunya i no a la minsa part d’habitants d’aquesta
franja geogràfica, permeteu-me que l’anomeni així per no ferir sensibilitats de
cap banda de la trinxera, com es va fer quan les consultes populars.
Que acabi aquest procés ja! I que deixin a la gent pensar en allò que realment preocupa i que es diu sobreviure o el famós “carpe diem”. Segur que hi ha un món millor , però és un món més car. Conformem-nos amb l’espai que tenim i passem de fronteres i territoris. Siguem més persones i menys tribals.