ENHORABONA SINDICATS!
La imatge de personatges disposats a l’enfrontament i coartant la llibertat
d’altres persones, viscuda en primera persona aquest mati en l’intent d’anar
dels barris de Ponent al centre de la ciutat, m’ha fet recordar les èpoques de
Franco. I no exagero.
Perquè impedir als treballadors arribar a les seves fàbriques, empreses o a
les oficines, col·lapsar les entrades de la ciutat cremant pneumàtics i ocupant
els carrers assentant-se al terra, coarta les llibertats i el dret a treballar
que tenim tots aquells que hem decidit que avui sigui un dia més a les nostres
vides i no pas una jornada de descans per als alliberats sindicals i els quatre
arreplegats que els segueixen.
Hi ha qui pensa,
i sóc un d’ells, que ara toca produir i també protestar però que té clar que
les demandes s’han de fer a les administracions i no al carrer on únicament es
perjudica als treballadors. El fracàs de les vagues generals que convoquen fa
anys els sindicats majoritaris és tant gran que han de recórrer a aquestes
brutes tàctiques de negar-te que vagis tu a la feina.
Si no arribes al
teu lloc de treball per la seva culpa, et paguen ells el dia que et trauran de
la nòmina?
Però el pitjor
del cas, i aquí puc generar polèmica, és que als accessos ocupats pels
sindicalistes i alliberats hi havia la presencia dels Mossos d’Esquadra que,
lluny de facilitar-nos l’accés als nostres llocs de feina, desviaven al
trànsit. Un es pregunta perquè els Mossos reparteixen estopa contra els
estudiants quan es manifesten o a persones innocents que són al lloc dels fets i perquè no dissolen, amb les mesures que calgui,
els piquets coaccionadors i els grups d’impresentables que bloquegen accessos a
fàbriques, carreteres i rotondes.
De la vaga d’avui
en quedarà, com sempre, la foto de la manifestació que recorrerà els centres de
la ciutats i on a primera fila sempre s’hi posen els líders sindicals i tots
aquells personatges que viuen de sortir en aquestes fotos. Darrera d’ells hi
haurà tots els qui es fan la foto ells mateixos per a penjar-la al facebook,
donant a la manifestació el mateix rol social que una calçotada o una barbacoa al
mas amb els amics. El tercer grup de participants el formen totes aquelles
persones que creuen que sortir al carrer a protestar contra les retallades i el
govern serveix d’alguna cosa. I a aquests cal respectar-los. No comparteixo,
ni de lluny, el seu pensament però el
dret a la manifestació ha d’existir. Com altres drets, per exemple el d’anar a
treballar lliurement o quedar-se a casa però sense tocar les pilotes o els
nassos als altres.
De fet, de la
vaga d’avui també en quedarà una altra cosa. La presencia dels pneumàtics que
aquest matí han cremat els sindicalistes, alliberats i la resta d’arreplegats
amb ganes de marxa a les carreters i rotondes. Perquè quan han marxat del llocs
on els havien cremat, i ja sabem que han marxat per anar a esmorzar i no pas
per a coses més útils, els pneumàtics s’han quedat arraconats a la mateixa
carretera.
Qui els retirarà
de la carretera? Personal de manteniment de la xarxa viària que paguem tots
nosaltres, els mateixos que aquest matí volíem anar a treballar en pau i hem recordat
imatges en blanc i negre on uns imposaven i prohibien i els altres patien les
coaccions. Enhorabona sindicats!
Comentaris
Jo vaig trucar a la passada vaga a UGT tarragona per dir que no estava bé tancar tota una ciutat (hi poden haver necessitats d'avis, malalts... milcoses per entrar a la ciutat) i la telefonista em va contestar literalment: El dia de huelga podemos hacer todo lo que nos de la gana. (i no continuo la resta de conversa pq em semblava que estava al segle passat)
Val a dir que no sé qui és aquesta suposada senyora però d'educació un zero a l'esquerra, re prepotencia un 10 i em pregunto.... necessita una telefonista un UGT petit com Tgna?