07 de gener 2013

Diu el filòsof italià Manlio Sgalambro, i ho canta Battiato, que el cel és primordialment pur i els núvols són temporals.  No discrepo en absolut del plantejament tot i que crec que hi ha núvols que sempre es mantenen davant els nostres ulls. Canvien de forma per divertir-nos i emocionar-nos però no abandonen la seva essència. 

S’amaguen, potser per timidesa, quan creuen que han de tenir presencia però amb distància. Enfosqueixen quan arriba la tempesta però després de l’aiguat hi ha sol i llum. No són simplement núvols, són l’alè d’aire que ens fa llevar cada matí. Ara en un espai pur, transparent. Demà... qui ho sap. 



I de regal, un altre vídeo. Perquè sempre hi ha cançons que regales i altres que et regalen a tu. VIDEO

2 Responses so far.

  1. Magnolia. says:


    despres de la tempestat sempre arriba la calma y es en aquest moment de calma quan es pot valora els sentimens que tots tenim amagats dins nostre y ferne un balanç positiu o be negatiu

  2. Els dos temes m'agraden molt i el segon si expliques que algu ho va dedicar a tu doncs es que et deu estimar molt xato. Quina sort i consti que la mereixes.

    Baixa aviat a veure si ens veiem. Una abraçada.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -