Header Ads

SOBRE LA SINCERITAT I LES VERITATS



A la vida que ens toca viure, amb els cops que ens dóna i les alegries que ens regala, s’han d’aprendre moltes coses. Una d’elles, a ser sincer amb un mateix i amb aquells que més estimes. 

La sinceritat fa mal, és obvi. Dir les coses a la cara quan qui les ha d’escoltar no està preparat per aquest dosi sincera porta a confusions, a males interpretacions. Però crec en allò que diuen que “qui et diu la veritat et vol bé”.  Ho he aprés de la meva família que sempre m’ho han inculcat i per mi la família ha estat sempre, en tots els moments i sense pauses, molt important. 

Si estimes a algú li has de fer veure les coses i tens dues maneres: dient mitges veritats o enfocant el problema de cara amb el perill que, com deia abans, comporta ser sincer. Si la persona que t’escolta reflexiona acabarà entenent que dius les coses pel seu nom pel seu bé. Si la lectura es fa de manera freda i sense fer l’anàlisi corresponent, les veritats acabaran fent mal i t’aniran en contra. 

No es tracta de retreure res a ningú. És, senzillament, un exercici d’honestedat propi i en benefici dels altres.
De la vida, que mai aprendrem a viure completament perquè ella mateixa ens obliga a reinventar-nos diàriament, cal que en traiem altres conclusions importants. Venim sols i marxem sols però en el camí que separa l’inici del final cal que hi hagi una època en la que compartim amb els altres. Si reclamem a les persones sinceritat, humilitat, respecte i transparència,  que no ens estranyi en cap moment ni ens faci mal rebre paraules sinceres que segueixen sent respectuoses ni comentaris humils que són en tot moment transparents.

Succeeix igual quan comparteixes la teva vida en parella. Què aprecies més de qui t’acompanya? Que li demanes en primer lloc? Doncs el mateix, que sigui sincer i et respecti, que t’ajudi i entengui, que el tinguis al costat en tot moment. Perquè, en el fons i sense ell, la companyia és l’essència de la parella hi hagi o no altres coses que hem vist i han fugit com la fase prèvia d’enamorament, que els psicòlegs diuen que com menys duri millor, o aquella en la que encara idealitzem a qui fa camí amb nosaltres. 

Qui t’ha de quedar al teu costat amb el pas dels anys? Un amic, un company, un confessor, un amant, una bona persona que, com en altres aspectes de la vida, serà sincera tot i que, com deia al començar, ser sincer faci mal i el preu d’exercir la sinceritat sigui molt alt, massa en moltes ocasions.

Conclusió: La única persona capacitada per dir-te les veritats i fer-te veure les coses d'una altra manera és aquella que realment t'estima.
Amb la tecnologia de Blogger.