DUES MIRADES
Tot remirant
aquesta foto (la podeu ampliar clicant sobre ella) feta a Portugal i que vaig titular “Dues mirades: elles es miren els peus i jo me les miro a elles”,
escric:
Els ha passat el dia ple de cels que els han canviat les cares. Blau de bon
matí, groguenc a mitja tarda i la fosca serenor quan el dia va marxant donant
pas als estels de matinada. Ell se la mira enamorat. Ella juga amb les mirades.
I el poc espai que els separa és ara tot un viatge inacabat, una col·lecció
de distàncies no desitjades, un àlbum de fotos de l’oblit on sobren cares,
gestos, carrers i els colors de les mirades.
I si el temps els apropa un cop més? I si creuen les mirades? Tot depèn d’un
moviment, tot d’un gest, tot... si un dels dos alça la cara.
Comentaris
S.O