DUES MIRADES





Tot remirant aquesta foto (la podeu ampliar clicant sobre ella) feta a Portugal i que vaig titular “Dues mirades: elles es miren els peus i jo me les miro a elles”, escric:

Els ha passat el dia ple de cels que els han canviat les cares. Blau de bon matí, groguenc a mitja tarda i la fosca serenor quan el dia va marxant donant pas als estels de matinada. Ell se la mira enamorat. Ella juga amb les mirades. 

I el poc espai que els separa és ara tot un viatge inacabat, una col·lecció de distàncies no desitjades, un àlbum de fotos de l’oblit on sobren cares, gestos, carrers i els colors de les mirades. 

I si el temps els apropa un cop més? I si creuen les mirades? Tot depèn d’un moviment, tot d’un gest, tot... si un dels dos alça la cara.  

Comentaris

Anònim ha dit…
No canviis Oscar, has de mantenir aquesta poesia a les teves mans, continuar regalant aquesta dolçor en les paraules. Ets únic.

S.O
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies S.O, intentaré seguir així. Un petó.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS