CAMÍ A LA PERDICIÓ

La programació de les televisions no té solució. Els matins plens de magazines amb més o menys qualitat on el que importa és parlar de sang i fetge i el famoseo. A la tarda, més famoseo ja sigui en forma de tomàquet o amb el presentador de moda que ho presenta tot i a les nits una serie rere l'altra o pel·lícules de baix consum i poquissima qualitat. Ara, per rematar aquesta paperera televisiva que ens ofereixen les teles, publiques o privades, ens omplen la matinada de concursos on l'únic objectiu es buidar les carteres dels qui van a dormir tard, tenen problemes per dormir o treballen de nit. Parlo dels concursos on hi ha un panell amb números o una sopa de lletres i has de buscar paraules o dir noms que tenen una lletra determinada. La solució la tens davant dels nassos perquè ho fan tan fàcil que fins i tot encertaria les preguntes el president dels Estats Units, George Bush. Cal reconèixer, dins aquesta porqueria de programes, l'habilitat dels pobres presentadors que cobren sous de misèria per parlar i parlar mentre els seus companys de producció van retenint les trucades i milers de persones van trucant per acabar escoltant: su llamada és la número 7, lo sentimos, intentelo de nuevo. I així van trucant, com a rucs en manat, per aconseguir que la seva trucada sigui la número 10, la que entra en directe. I els presentador, parlen i parlen i et diuen que ara ja no son 6.000 euros els que regalen, ara son 12.000!I la gent va trucant sense aconseguir ser la trucada número 10 i els presentadors van parlant i parlant i d'aquesta manera passen els minuts i a euro i mig l'intent de trucada que mai és la número 10 les arques de les teles pugen i les carteres dels rucs que hi truquen, baixen. I és clar, si es va inventar la tele i se la va prostituir a base de porqueria, calia omplir-la amb més brossa i al final tenim el que tenim gràcies als rucs que truquen a aquests concursos i als presentadors que, per deformació professional, deuen parlar mentre dormen o fan l'amor tot dient-li a la seva parella: contiene la letra O. I la parella, O l'envia a pastar fang O repeteix la lletra deu vegades seguides. Ens queda la esperança de saber que els concursants que aconsegueixen entrar en directe son sempre a Barcelona o La Corunya i en cap cas de Tarragona. És clar, aquí O som més llestos O tenim mala sort. Em quedo amb la Teletienda perquè també et gastes els diners però com a mínim al cap d'uns dies t'arriba alguna cosa a casa.

Comentaris

Anònim ha dit…
A sobre ara el C33 i la 2, a les nits, ja no fan les bones emissions que feien abans o sigui que has d'acabar apagant la tele i posant la ràdio que tampoc diu masses coses interessants. M'agrada aquesta reflexió que has fet sobre un tema que cada dia anirà a més, la telebasura de matinada.
Jobove - Reus ha dit…
el problema és un altra, sempre se les carguen els jubilats, m'explico.

Qui veu avui dia la tele, els petits fan servir els playstations, els de la nostra edat estem enganxats al blocs, qui queda per veure la tele, doncs la majoria que són els avis i a ells van dirigits tota aquesta merda.

Programes brosa i el de sempre, com que els avis son garrapes, sempre cauen a aquests concursos trampa, ho posen fàcil perqué piquin i van i cauen de peus a les galledes, per ley haurien d'estar prohibits.

salutacions des de Reus
Oscar Ramírez ha dit…
Home, això que diu avui la tele té part de raó però cal pensar que els petits comparteixen les estones d'oci de la play amb la tele, els qui fem blogs no estem tot el dia enganxats davant la pantalla i tenim altres aficions (una podria ser i no és el meu cas, la tele). I la gent gra, doncs si, es passen hores mirant-se la tele facin el que facin i moltes vegades els venen allò que volen. Malgrat tot i per les veus que escoltes quan truca a la gent a aquests concursos, també hi ha molta gent jove. Jo en conec un que volia despertar la dona a la matinada per dir-li que havia guanyat 3.000 euros i l'únic que va aconseguir va ser gastar-se 70 euros en trucades. Sobre el comentari de l'Albert Sans, dir-te que és cert. Canal 33 i la Segunda ja no son el que eren i molt sovint aposten per reemetre documentals vells i desfasats, reposar series que no van tenir massa exit o que ara ja no interessen i massa programes musicals alternatius que no van dirigits a cap public en concret. Cal un gir en la programació de les dues cadenes.
Mon ha dit…
jo algun dia ho he estat mirant per curiositat... i es veritat es tant senzill que Aznar (amb l'ajut d'en Busch aixó si) les encertaria totes. Jo em pregunto tant rucs semblem davant la societat?
Oscar Ramírez ha dit…
Un país aborregat no pensa i per tan com més distrets estiguin millor. La imatge que es dóna és patética però tan real com això.
Mon ha dit…
tens rao Oscar mira si fa anys del "timo de la estampita" i encara hi ha gent que cau

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS