O FALTA LA PALA O FALTA L’OBRER

Aprofito aquesta frase que utilitzo molt sovint per parlar del pèssim servei de cobertura de telefonia mòbil que ofereixen les principals companyies. Perquè no paren de vendre’ns els millors telèfons d’última generació però tenen a centenars de petits pobles, zones de muntanya i racons de ciutats mitjanes i grans sense servei de cobertura. 

No té cap lògica. Començant pel monopoli de la companyia de Telefónica que té en propietat tots els números fixes, la gran majoria de centrals de subministrament i nou de cada deu antenes ubicades a les terrasses dels edificis més alts. Tothom ha de passar per les seves mans quan contracta un servei ja siguin els particulars, les empreses o les altres companyies. 

Però tornem al tema. Com és possible, i poso com a exemple el meu cas, que Orange no tingui cobertura al mig del nucli de La Canonja i Vodafone doni un servei mínim. Un servidor ha de treure mig cos per la finestra del despatx cada cop que el truquen al mòbil i a l’hivern no hi ha forma que la casa estigui calenta.  

Com és possible que no puguis parlar amb una persona que tens a cinc cents quilòmetres de distància, dins el territori nacional, en un poble al mig del camp? On hem arribar per trobar-nos en una situació tant surrealista que ens venen última tecnologia però no ens donen el servei per a utilitzar-la?. Ens inflen el globus i el peten quan volen.

No té cap raó de ser. O més ben dit, si. Que, un cop més, aquest país és el país dels pedaços i la pandereta. O ens falta la pala o ens falta l’obrer. Potser que comencem a posar-nos les piles i denunciem aquestes situacions on toqui.