LA TEMPESTA
En un prat verd i verge, reposar
tot esperant el miracle que és veure-la arribar. I al bosc més proper, on els
arbres acluquen els ulls al seu pas, romandre quiet per esculpir-me amb l’aire que remou en el gest del seu avanç. I
esbossat amb la nova forma, un núvol
lliure i nítid, abrigar-la amb els palmells i ditejar-la en calma.
I veure com les fulles cauen dels
arbres i fan d’ocell quan volen amb el vent. I són barques del temps quan
toquen terra i l’aigua les gaudeix.
Foto: un racó meu, a Itàlia
Comentaris
Montse