LA TEMPESTA




En un prat verd i verge, reposar tot esperant el miracle que és veure-la arribar. I al bosc més proper, on els arbres acluquen els ulls al seu pas, romandre quiet per esculpir-me amb l’aire que remou en el gest del seu avanç. I esbossat amb la nova forma, un núvol lliure i nítid, abrigar-la amb els palmells i ditejar-la en calma. 

I veure com les fulles cauen dels arbres i fan d’ocell quan volen amb el vent. I són barques del temps quan toquen terra i l’aigua les gaudeix. 

Foto: un racó meu, a Itàlia

Comentaris

Anònim ha dit…
poeta!

Montse
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies jejeje

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS