PORTES
Tenia la intenció de canviar la plantilla d’aquest blog,
la porta d’entrada a aquest espai. Volia fer-ho aquest cap de setmana amb
calma. Modificar el contingut, la forma, els colors, redistribuir els espais. I
al final he decidit no tocar res i mantenir la porta actual i evitar-vos de pas
mals de cap amb possibles canvis que trenquen les rutines.
Passa sovint que les coses, com més fàcils millor. Que
no cal complicar-se la vida i és necessari gaudir de la senzillesa.
A aquest escrit li he posat el títol de “Portes” perquè estem
envoltats d’elles. Unes són reals i altres metafòriques. Obrim la portada d’un llibre
per llegir-lo, entrem en un portal en xarxa per fer-hi una ullada, parpellegem per
endinsar a la memòria les noves imatges, obrim els braços per acollir alés
nous, compartim els llavis closos i els atorguem nova pell en el contacte, entrem
en un espai desconegut fins ara privat o invisible. Tot són portes.
I a aquest post també li he posat de nom “Portes” després
de llegir un escrit de la blocaire Magnòlia, al seu blog “Amb el cor a la mà”
que m’ha tocat la porta del meu cor, com tantes altres vegades, i ha obert de
pas de la de l’ànima. El text de la Magnòlia és una carta que una mare escriu
al seu fill absent en aquest món.
La Magnòlia es diu Fina i és la meva mare. El fill absent
es diu Carles i és el meu germà. Ara potser molts dels lectors entendreu a qui
dedicava jo el meu últim llibre “Agricultura Mental”. Ho recordeu? A un àngel,
a la Magnòlia i a un núvol. Tot té la seva explicació.
Sempre hi haurà portes: portes al cel, portes a l'anima i portes al cor.
I acabaré recomanant-vos que escolteu, avui sí, la cançó
que clou aquest post. És un tema instrumental de l’últim disc del Rodrigo Leao
que es diu “Gente diferente”. Les imatges del vídeo són una altra poesia visual
digne d’admirar.
Comentaris
Antonio
Madrid