AVUI FA DOS MESOS
La jornada d’avui
és especial. Avui fa dos mesos que vaig
patir l’infart que ja sabeu la gran majoria. I de retruc fa dos mesos que no
fumo, dos mesos que camino cada dia una horeta i que tinc una dieta amb molts
aliments prohibits.
I també fa dos
mesos que veig la vida d’una altra forma. Em prenc el treball d’una altra
manera i, com em va dir el doctor, he alliberat allò que més m’estressava a
nivell laboral. Ara em concentro des del meu despatx particular on coordino a tots els
meus clients i dos dies a la setmana, dilluns i divendres, sóc a l’altre despatx,
al de l’Ajuntament de Tarragona.
Intento portar-me
bé amb tothom. Voldria parlar amb certes
persones per aclarir mals entesos del passat i per demanar disculpes quan
toqui. I tinc encara un somni incomplert
des de fa molts mesos (anys més ben dit) que hauré d’acabar enllestint
molt aviat i no pas amb el resultat que jo voldria.
Visc i respiro,
em poso dempeus, em llevo cada mati amb un somriure i afronto la vida com se’m
presenta. Fa dos mesos del meu ensurt, el meu pare segueix amb la quimio i la
mare intenta portar-ho tot amb la màxima força i el cap ben alt.
La vida segueix
colpejant però no ens aturem. No podem aturar-nos. Si ho fem, estem morts.
Salut a tots i a totes!
La foto que acompanya el post està feta a la porta de la Catedral d'Altamura, al costat d'un dels dos lleons (simbol de fortalesa i poder) que la custodien.
Comentaris
Que eixerit que es aquest lleo que tens al costat , jo ma l´enportaria cap a casa amb mi , li fare una ofeeta i el prenc amb mi , GUAPO
petons!!!