ANISE KOLTZ, DOLÇA POESIA

Andar sin llegar a nada hasta convertirse en camino. La poesia d’Anise Koltz m’endolceix aquestes últimes nits. La lleugeresa de les paraules fa més plaents algunes estones i si les escriu aquesta poetessa luxemburguesa, tot és millor.

Amb quasi noranta anys, l’Anise manté la capacitat de recrear la bellesa amb paraules que arriben dòcilment i metàfores senzilles. La seva poesia és tan tendra com majestuosa, és com tenir una cambra petita amb pocs mobles però ordenada i ben neta.

Si us agrada llegir poesia, us la recomano. De moment, per fer un tast, comparteixo una de les seves perles més agradables a les meves oïdes.

Abatid mis ramas

cortadme en pedazos

las aves continúan cantando

en mis raíces

Con las piedras arrojadas

contra mí

he construido los muros

de mi casa

I, si em permeteu, encara una segona poesia. Aquesta en francès.

J’aime te sentir

sur moi

pont écroulé

Ma rivière

t’accueillera

et polira tes pierres.