EM DROGO
Sí, reconec que sóc lletra-addicte i que
necessito aquesta droga, la de les paraules i les seves emocions, amb dosis
diàries ben subministrades. Em col·loco a diari, acostuma ser de nit, a base de
bons llibres d’autors de tot el món. Quan cau el vespre, i sempre abans d’anar
a dormir, acomiado el dia amb el sa exercici de les lletres.
Per garantir el meu estat i no caure en
malaltia, compro llibres que són nous i altres que ja tenien vida. Un llibre de
segona mà és també un llibre de segona mirada. El palpen mans noves i el
gaudeixen ulls nous. Ell, el llibre, envelleix més tendrament.
Aquest dissabte al migdia, en l’exercici de
remenar a la parada on els compro, m’ha anat a parar a les mans una edició de “El
cartero de Neruda” de l’Antonio Skármeta. Ja havia llegit aquesta obra i he
vist la versió portada al cinema. Però el llibre ha acabat a casa meva.
La sorpresa ha arribat quan l’he obert.
Algunes de les seves pàgines eren plenes de fulles de flors diverses, fulles
que fa anys que hi reposen i que, sense cap coincidència, estan posades on
toca. A les pàgines on la trama de la història del poeta xilè i el seu carter
és més intensa, hi ha fulles que les decoren. Quan s’inicia la història d’amor,
també.
No he gosat a moure cap de les fulles que, per cert, no estan enganxades als fulls. Però he
quedat sorprès al veure l'espectacle i ha estat la imatge del dia observar amb plaer com un llibre, tancat per
últim cop qui sap quan, ha tornat a regalar bellesa amb les fulles d’unes flors
que mai han acabat de morir.
Llegir és aportar bellesa a la nostra vida i
cal que n'hi aportem cada dia. Ara em ve al cap una de les reflexions de Tagore:
Convertiu un arbre en llenya i podrà cremar per a vosaltres, però ja no
produirà ni flors ni fruits.
Comentaris
Savias paraulas .