PINTAR I SER PINTAT

Fa pocs dies llegia un reportatge molt interessant sobre l’arribada al Museo Reina Sofía de Madrid de desenes d’obres del Museu de Basilea, a Suïssa. Aquest espai està en fase d’obres i no sabien com garantir al màxim la seguretat de les peces que tenen. Portar-les a Espanya ha estat una boníssima solució. A banda d’aquest fet, que és important, llegint el reportatge em va venir al cap un altre pensament al saber que les obres que han vingut, més de 170, són de Gauguin, Cézanne, Picasso, Klee o Chagall.  

Us imagineu tenir la possibilitat d’asseure’ns davant d’una obra d’un d’aquests autors i poder-la contemplar amb calma? Imagineu quines sensacions podrien recórrer el nostre cos pensant, davant del quadre, què veia l’artista mentre el pintava?

Què s’amaga darrera de cada paisatge que tenen darrere seu els protagonistes dels quadres? Quina relació tenia el pintor amb la persona pintada? Si olorem el quadre, amb el nas a tocar del llençol, captarem una mil·lèsima part de l’essència i el moment? 

Als qui hem estudiat art, se’ns obren els porus de l’ànima quan veiem certes obres. Unes ens poden provocar llàgrimes, altres plaers intensos. Algunes, fins i tot petits orgasmes interns. He escollit, per il·lustrar aquest post, dues obres. La primera és l’obra més cara del món. Es tracta del quadre de Paul Gauguin“Nafea Faa Ipoipo” que vol dir “Quan et casaràs?” i que es va vendre per 300 milions de dòlars. La segona és “Bevedora d’absenta” de Picasso. Mireu-les amb atenció i poseu a treballar la vostra imaginació.