LA FORTUNA DE CARL ORFF

Hi ha certa música que et provoca unes sensacions úniques al cos  a la ment. L’opera Carmina Burana és un cas. La força amb que s’obre aquesta creació, i el ritme que manté mentre es desenvolupa, costen molt de trobar a la música clàssica. 

Carmina Burana està basada en una col·lecció de cants goliards del segle XII que es van trobar en una ciutat alemanya set segles després. Curiosament, tot i que aquesta opera formi part de l’imaginari de la música clàssica, és una obra recent que es va estrenar per primer cop el 1937.

Encara és més curiós allò que l’envolta a ella i al seu autor. El compositor alemany Carl Orff, el pare de la criatura, va triomfar en ple auge del règim nazi de Hitler. Això, òbviament, obre un fort debat on s’ha de mesurar bé allò que es diu i, sobretot, on cal separar la majestuositat de l’opera creada del modus vivendi del seu autor. 

Ara, vuitanta anys més tard de la seva primera posada en escena, es comença a posar en dubte la qualitat humana d’Orff però ningú fa trontollar la qualitat musical de la seva principal creació. Passaran molts segles més i Carmina Burana serà part indiscutible de la història musical mentre ell, el mestre, pot perdre el paper que ha tingut fins ara. 

O Fortuna, com canta el primer acte de l’opera. Ella decidirà... però de moment la gaudim.