SABINA EN LA MADURESA DE COHEN

Sempre he considerat que, a part de ser un dels millors poetes que ha tingut Espanya en tots els seus temps, Joaquín Sabina és un savi de qui cal aprendre i molt. És cert que té un caràcter fugisser i que sovint és crític amb allò o aquells que no li agraden. Suposo que la seva sinceritat i el to directe que utilitza, són dos motius més pels quals tinc tanta adoració per ell.

Aquest dissabte he gaudit  de l’entrevista que li ha fet Xavi Sancho i que publica la revista ICON, suplement del diari El País que sempre compro per alimentar-me culturalment en condicions. Sabina es recupera actualment d’una operació greu que li han fet  i descansa a la seva casa de la plaça Tirso de Molina de Madrid.

A l’entrevista parla de molts temes i analitza a fons la seva pròpia personalitat i allò que l’envolta. Quan li pregunten si mira sovint enrere, respon que té memòria però que li manca la nostàlgia. Assegura que ja no composa cançons o que en fa alguna de tant en tant, que ara es dedica a dibuixar i que fa cinc dibuixos cada dia. 

També recorda que no té Facebook ni twitter, que tampoc té mòbil ni carnet de conduir, que llegeix les crítiques però que passa d’elles des de sempre, que té pocs amics però que els que té són amistats molt intenses que mai diuen que “van de cara” perquè, afirma en Sabina, la gent que viu que va de cara no és de fiar. 

Entre els seus pensaments n’hi ha un, una frase, que m’ha arribat molt i que ha motivat en certa mesura aquest escrit. Diu Sabina, i cito textualment, aquesta genialitat: He vivido más de lo que voy a vivir y eso te coloniza un poco la cabeza. Me gustaría hacer un disco sobre envejecer, aunque me parece que, si no eres Leonard Cohen, que jamás fue joven, no puedes hacerlo bien.

Comparteixo doncs una cosa més amb Joaquín Sabina, la seva passió per Cohen i el pensament que el cantant canadenc sempre va ser gran i sempre va ser vell. Sabina, que ara té 66 anys i els darrers anys ha tingut greus problemes de salut, es conserva bé mentalment i això és el que importa en el fons. El seu contingut segueix sent intel·lectualitat pura, intel·ligència i picaresca en cada frase regalada al món. El continent és una altra cosa que, a certes edats, no té pes moral ni ciència que ho expliqui.