CAMP D’APRENENTATGE
Des del mirador de casa s’escola la natura i no la vull
aturar. Noto l’aire que arriba ple de missatges secrets. Amb la mirada a l’horitzó,
creuo els boscos, guaito a la foscor i noto la claror on volen els ocells fins
més enllà d’on arriba la vista.
Des del mirador de casa, em pregunto on vaig perdre la meva
infantesa, on ha anat tot el temps que ja he deixat enrere, quina terra m’acollirà
el dia que deixi de veure-hi i no pugui escriure més versos.
Regna en mi, ben endins, un desig boig de seguir en aquesta
vida. En tots els sentits, els meus dies són camps erms o esdevenen com les
mans buides d’un nen que juga sol. La vida és terra de viatge i llibertat d’ocell.
Comentaris