POESIA A QUATRE MANS EN L'ESPAI DEL COMPARTIR
El plaer de compartir i el desig d’aprendre
són els batecs de l’ànima, ens donen la justa mesura per seguir endavant,
omplen el nostre rebost mental. Aquests dies, amb el Bartolomeo a casa meva,
confirmo allò que ja em temia: m’enamora viure i m’apassiona cultivar-me
interiorment al costat de persones que es donen i em deixen regalar-me cap a
elles.
Aquest poema és fet a quatre mans. Ell l’ha
creat, jo l’he traduït. I la criatura camina així de nua davant dels vostres
ulls.
En el florecer de la
conciencia,
cuando estarás sola con
tus limites,
y solo, yo, en mi
recuerdo remoto,
te atacará el sentido magno
de la vida,
el sofoco tenaz del
hombre.
Comentaris