ZONES DE RESIDÈNCIA INTERIOR

És evident que l’aprenentatge el fem a diari i que aprenem en funció de l’entorn que tenim o el que ens generem. Dic això perquè sempre ho he pensat així. Però també perquè hi ha un vídeo – el que avui protagonitza aquest post- que pot servir a moltes persones que potser no acaben d’entendre que la vida té tantes oportunitats com les que hi busquem.

Existeix la zona de confort, la d’aprenentatge, la de pànic i també la zona màgica. La de confort és el nostre embolcall més evident, les accions que vivim i generem a diari, el modus vivendi (supravivendi diria jo) que ens marca. La del aprenentatge és la zona on hauríem d’instal·lar-nos de manera permanent. Si assolíssim aquest senzill repte – aprendre cada dia- la zona del pànic ens quedaria lluny i la zona màgica (la més important) la tindríem a l’abast. En aquesta zona hi conviuen els nostre somnis, el nostre present, la forma en què vivim i altres elements que ens marquen i maduren com ara compartir amb altres en l’àmbit privat, apassionar-nos pel treball que fem i tenir clar que el fracàs és un complement de l’èxit. 

Observant doncs aquest vídeo que ara us comparteixo, me n’he adonat de com funciona el meu entorn i com hauria de funcionar. I agradablement he comprovat que no estic pas tant lluny del repte que es proposa. La zona del pànic em queda lluny però sé que existeix. La del confort la visc i la de l’aprenentatge la gaudeixo i devoro apassionadament a diari. Per això la zona màgica la palpo sovint i l’assaboreixo amablement. 

Mireu-vos el vídeo i després ja jutjareu el vostre cas en particular. El document està tot fet a mà alçada, amb unes il·lustracions més que agradables.