CONTEMPLACIÓ




El sol de les teulades és rastre de cendres que cobreix les espines i fa volar perfums. El cel du plugims de silenci i el ressò de la paciència. L’aire du mel a les mans, sol i sàvia dolça, amor sense mancances en aquesta tardor estiuenca.

Text escrit aquest dimecres, observant paisatge a casa, en un estat màxim de contemplació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA