LA FUGIDA DEL COS QUE S'HABITA
Habitem un cos nou, ple de música en la nuesa, de síl·labes
a cada esguard i memòries d’amor si ve, renovat, un desig. La llum del dia
ensinistra les ombres però es perd mig cos a la foscor. L’altra mig vol ales, lleugeresa,
jocs, carícies, mossegades, veus lliures, els sons de la passió. També la
fugida carrer avall, i una breu escapada cap a l’escorça de l’arbre més antic i
nu del bosc.
Marxa la intuïció. Queda el sentiment de viure.
Comentaris