RAONS DEL DIA
Resistir-se a la ignorància per tornar a la naturalitat del
fet de viure, sabent que no hi ha vies amb sortida però que els cossos es
belluguen, que el drama és a la boca i la lleugeresa als ulls. L’home deixa en
suspens tots els seus perills i opta, amb saviesa o per dignitat, per no
afrontar els vertígens de les dues estacions de l’any.
Amorosides per la nostàlgia que mai ens abandona, les
ferides del cor es perden. I la llum ens inunda com mai, portant el paisatge d’inici
al caminal de l’aprenentatge. Els bancals són plens de gestos que donen raó al
dia: l’esclat de les ales dels ocells que piulen a pocs metres, les veus que
modulen les figures de les persones i les fotos d’aquest breu viatge ara verd,
ara blau.
Comentaris