LES TROBALLES DELS TEMPS NO VISCUTS
Escriure a la neu que cau, sobre les flors que no es cullen,
al raig de la llum que separa la cambra del passadís. Admirar els ocells
picolant les molles de pa, les nostres molles de pa plenes de la neu que cau,
amagades entre les flors que no es cullen, al passadís que acaba on comença el
patí amb un cel obert.
El retrobament té cara d’infantesa, com el poble petit
proper a la ciutat gran, o aquella vella història que és sempre al cap i mai es
perd pels llavis. La passió d’ensinistrar el cansament fa sempre possible un
bon comiat ple la neu, ple de flors, ple de llum.
Comentaris