LA MIRADA DE L’ÀVIA
De totes les tendreses del món, de totes les que pots rebre i veure, notar i sentir a la pròpia pell, cap d’elles és pot igualar a la de l’àvia quan, de sobte, notes que t'observa. No hi pot cabre més amor en uns ulls quan ella et mira, protegint-te i besant-te l’ànima.
Avui, mirant aquesta imatge de Herman
Damar, fotògraf que em té enamorat des de fa uns mesos, he pensat molt en la
meva àvia. I en tots aquells que em falten i no tinc a prop. Però en ella, avui
i no sé el perquè, molt especialment.
I de nou ha aparegut l’Anne Akiko
Meyers amb el seu violí que tantes passions i plors em provoca. Aquesta vegada
m’ha derrotat dolçament amb “smile”. Escolteu...
Comentaris
Una musica preciosa, que t´envolta L´Anima, no soc Avia i no anyoro ser-o, pero la meva Avia Marina era molt especial per a mi.