RES ÉS LLEIG EN LA LLUM DEL DIA
Crec en la tempesta que esborra l’horitzó i recull l’aire
humit que du al meu rostre. Crec també en la calma del després i els colors que
l’acompanyen, amb el vol sempre elegant de les gavines que s’han quedat a veure
l’espectacle i que ara, juganeres i més belles, tornen a la feina.
Una barca ensorrada a la sorra nova recorda el canvi de
fesomia, la pèrdua d’uns espais ara regirats, inexistents, potser reinventats. Tant
d’enrenou... fascina i espanta. La idea de fugir, serena tot just abans del
temporal, s’esvaeix per donar pas al crit on reclamo més aigua i nous canvis.
Res surt bé ni és perfecte. Nothing it’s ugly in the morning light.
Comentaris