ARRELS I SENYALS

Hi ha moments en que pesen les arrels sobre els senyals. Altres, la truita es gira. Ens lliguen al nostre entorn i espai, o ens alliberen, uns o altres. Els últims set anys, per marcar una franja temporal de la meva vida, les arrels complicaven la fugida. O tal volta la facilitaven, qui sap. No importaven massa els senyals, traduïts en tants petits fets, i eren símbol vital les arrels. 

Però, aquests set anys, el camí ha arrencat fruits del meu arbre i les arrels, de fet ara una de sola, em lligava lleugerament a aquesta terra. Una altra illa personal, tros de món o parcel·la de repòs, era al meu horitzó proper. Necessitava marxar, foragitar fantasmes i dolors, retrobar-me lluny dels inicis per generar-me de nou i des de zero. 

Les arrels –l’arrel, una de sola- seguia fent llum al camí diari de retorn a la mateixa casa. Els senyals de fugida omplien tots els viaranys i dreceres que anava trobant, em cridaven a fer el salt, el vol, el canvi. 

Però, per primer cop, una arrel nova ha crescut als meus peus i m’envolta suaument. S’uneix a l’altre i fa, de sobte, que de nou siguin les arrels les que em lliguin a l’espai concret que ja conec. Sense tallar ales al vol, ni treure impuls al salt, ni qüestionant un canvi... la nova arrel és potent i, al mateix temps, té també altres arrels que la mantenen ferma en aquesta terra.

Tot just ara, que sóc ple de petits senyals que em criden a giravoltar-me mentre penso què faig i on condueixo les noves passes, a regirar-me sense aturar-me ni deixar de pensar. Són petits senyals que demanen girs laborals o renovacions de medis i objectes, que claven a la ment el record encara recent de la visita al meu paradís, que evidencien que la voluntat de renéixer la duc com a símbol d’identitat. 

Enmig del dubte, del lleuger naufragi de pensament que m’ha envaït les últimes setmanes, m’imposo de nou serenor, conscient que el temps em pressiona i oprimeix una altra vegada inexorablement, dolçament en cert moments, dotant-me del raonament pràctic i concret que em durà, estic segur, a una solució final.

Arrels i senyals... i jo esquarterant-me interiorment camí del canvi o la continuïtat.