DES DEL MEU CAP (ARA)
Pocs testimonis per tantes discussions internes. Massa
relats per una tarda a soles, en soledat ben sola. La ignorància devorant la
vanitat, la por demanant cautela a l’oració. Música que remata al cansament, en
un racó, i que esquartera les ales d’àngel.
De cop! Un esclat corpori.
La llum s’amaga a les butxaques. El temps s’arracona al
final de la terrassa. El comiat desapareix, el buit es tanca i la llunyania
taca de foscor les retines. Son, molta son. I la lluna saltant per la serra del
fons, on l’horitzó agafa de la mà a la nit i al dia.
Comentaris