DES DEL MEU CAP (ARA)



Pocs testimonis per tantes discussions internes. Massa relats per una tarda a soles, en soledat ben sola. La ignorància devorant la vanitat, la por demanant cautela a l’oració. Música que remata al cansament, en un racó, i que esquartera les ales d’àngel.

De cop! Un esclat corpori. 

La llum s’amaga a les butxaques. El temps s’arracona al final de la terrassa. El comiat desapareix, el buit es tanca i la llunyania taca de foscor les retines. Son, molta son. I la lluna saltant per la serra del fons, on l’horitzó agafa de la mà a la nit i al dia.   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS