13 de febrer 2018



Veient aquella fugida dolça i dòcil, el dolor se’n va del cos que, ple d’instants no viscuts, cau contra el terra. La pena és no saber-se cansat per abandonar-se a la caiguda. La pena, la veritable pena, és amagar que l’ànima no està ja serena i, en un ritual d’incomprensió, voler concertar un estat que no arriba pel desconcert del darrer moment. 

Es diu adéu tantes vegades que aquella que toca, maleïdament, és un silenci.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -