DEMPEUS
Veient aquella fugida dolça i dòcil, el dolor se’n va del
cos que, ple d’instants no viscuts, cau contra el terra. La pena és no saber-se
cansat per abandonar-se a la caiguda. La pena, la veritable pena, és amagar que
l’ànima no està ja serena i, en un ritual d’incomprensió, voler concertar un
estat que no arriba pel desconcert del darrer moment.
Es diu adéu tantes vegades que aquella que toca, maleïdament,
és un silenci.
Comentaris