QUATRE BUITS (3): AIGUA
Plou mentre somies, plou una cançó de veu baixa i de dolor.
Perquè el dolor du aigua de pluja i lletres brodades al refugi de la nostra
pell. A cada racó del nostre cos, amorosit i espantat, hi ha el plugim
emocional que ens manté desperts.
Sí, mentre somies plou i plores, fent cor a la tarda que
arriba plena de costums: jocs d’infants a recer d’un arbre, la pèrdua de l’infinit
quan l’aigua està sola al cel, un riu que baixa sense remei, converses que són
refugi i, inexorablement, infinits que es repeteixen.
Comentaris