LA TRUCADA AL MALLOL

O ho explico o rebento. Us vull parlar d'una anècdota que em va succeir quan treballava a Onda Rambla i presentava el programa Tarda de tots amb el Pitu Tarrasa. Teníem un espai de participació ciutadana anomenat Vostè té la paraula. Els oients ens trucaven per telefon i ens exposaven els seus problemes que, sovint, eren derivats del mal estat de les voreres, dels atacs al mobiliari urbà o del mal funcionament de la recollida d'escombraries. Dit d'una altra forma, volien solucions a allò que per a ells és un gran problema i pels polítics els suposa una petita solució. Al llarg de l'any rebíem un miler de trucades i d'aquestes més de 900 eren de temes que afectaven directament la Regidoria de Medi Ambient que coordinava L'Agustí Mallol. El que fèiem en cada cas de cada oient era trucar al regidor que li tocava i fer-li agafar un compromís d'arreglar el problema. Val a dir que els mateixos oients ens trucaven per dir-nos si s'havia solucionat i, al llarg de l'any, un noranta per cent de les demandes havien estat resoltes.
Però sempre hi havia problemes amb la neteja dels carrers i la recollida de brossa i cada dia rebíem trucades. Un dia vaig decidir posar contra les cordes a Mallol i vaig trucar-lo en directe sense avisar-lo prèviament. Va contestar i li vaig dir que aquell mateix dia, a les cinc de la tarda, l'esperava davant de la emissora per anar amb ell a fer una volta per Tarragona centre i tots els barris per demostrar que la ciutat no estava tant neta com ell sempre deia. La trucada la vaig fer a les dues de la tarda i a les cinc en punt va comparèixer L'Agustí Mallol amb el director de Fomento, empresa que llavors feia la neteja de la ciutat. Vam anar amb una furgoneta de Fomento a tots aquells indrets que jo els anava dient. Aleatòriament els deia noms de carrers de la Part Alta, Part Baixa, urbanitzacions i barris. La visita va durar quatre hores i vaig anar gravant tot el que succeïa. I sabeu que va succeir? Doncs que no vaig veure ni un trist paper, ni una trista burilla, ni una taca o xiclet enganxat a terra a cap dels llocs escollits. Tarragona estava "como los chorros del oro". El dia següent vaig haver de lloar la tasca de Medi Ambient i de L'Agustí Mallol. Dues setmanes després, vaig saber que el dia de la trucada en Mallol va mobilitzar, en només una hora, tots els treballadors de la empresa Fomento. Els tres torns de personal van sortir al carrer cobrant hores extres i van deixar la ciutat blanca i radiant. El dia després de la visita i les explicacions que vaig donar als oients, Tarragona centre i barris tornaven a estar bruts.

Comentaris

Cèsar Llamborda ha dit…
Un post brutal! Sembla un viatge a l'absurd... Pern-t'ho com que vau ajudar a engruxir les nòmines dels que havien fet hore extres.

Molt bo! Una abraçada des de la Tarragona del 2016.
Oscar Ramírez ha dit…
Bona visió del tema, si senyor. No hi havia pensat en això, jajajaja. Però reitero que mai he vist una ciutat tan neta com la d'aquell dia. No hi havia res de res, però res. Al·lucinant!.
Salutacions i enhorabona pel teu blog. Ja el vaig linkar fa dos o tres dies perquè m'encanta.
les coses del poder: una trucada i tothom en dansa. Amb una trucadeta, petoiteta, cada dia potser Tarragona estaria més neta.
Anònim ha dit…
Molt bo el post i molt bo el bloc, t'enganxo al meu ja. Salut Òscar i tingues segur que et llegiré sovint.
Anònim ha dit…
Qui coneix a Mallol, sap q és així. Es va acollonir i va pagar en hores extres el que val un camió. De tots és sabut el que facturava a FOMENT amb sopars i soparillos. Que li preguntin a l'amo de la puda.Va fer molt negoci amb ell. Per no parlar-ne del cotxe i factures de mòbils, i ves a saber què. Quin paio.
Anònim ha dit…
Amb això vull dir que sense tantes despeses o treure calés per sota.... FOMENT podia tenir Tarragona més neta
Oscar Ramírez ha dit…
El problema, Josep Maria, és que aquestes trucades només es fan de cara a la galeria.
Gràcies Jordi, ara entraré al teu blog. Fins ara.
Caguetes has citat un dels indrets preferits de l'Agustí però n'hi ha d'altres on es reunia la cúpula de CIU dones incloses i que és en un conegut barri. Ho dic, amb el màxim sarcasme, perquè així diversificaven la oferta. jejeje.
Hola Òscar,
realment increïble. Bé, en realitat no tant, si coneixem el personatge.
Els efectes col·laterals del "Nadalisme" tenen a veure amb el populisme. És la cara més fosca del seu llegat.
Una abraçada.
Oscar Ramírez ha dit…
Hola Alejandro. Tot un plaer llegir-te. Tens raó quan parles del tema del populisme perquè la estrella del cabaret que tenia muntat l'ex-alcalde era qui tots sabem. Un dia feia treballar al mil per cent la gent de la recollida d'escombreries però al cap d'uns dies els organitzada un sopar a un tinglado pagant el poble i sense cap raó aparent. Sort que ja parlem en passat. Una abraçada Alejandro.
Anònim ha dit…
doncs a mi el mallol em queia molt bé. sí que és cert que feia moltes mallolades, però tb era una persona que estava allà, que anava pel carrer i tothom malgrat el criticaven perdian el cul per parlar amb ell.
Ara, aquests estirats que hi ha, ja veurem q fan, si segueixen l'estil de barcelona, catalunya, reus, cambrils etc... el que faran serà riure.
Amb els anys que tinc, no podré entendre mai una catalunya socialista, entre d'altres coses pq aquests socielistes catalans tenen de sociates el que tinc jo de monja, o sigui res de res. Personalment penso que el primer que tenen q fer es donar un altre nom al seu partit.
Dels amics ( per dir alguna cosa) d'erc, gairebé ni parlar, son traïdors en potencia, han donat per allà on acabar l'esquena a més del 75 % dels seus militants i votants que els van treure les castanyes del foc, no tinc paraules per aquests poques vergonyes que en el seu dia vaig confiar amb ells.
No confio gens ni mica amb aquest pacte de Tarragona, menys amb el de catalunya i no vull ni comentar el de Reus amb aquella xarlotada d'alcalde i menys el tristpartit de Cambrils.
Oscar Ramírez ha dit…
Comparteixo part de la teva argumentació, anònim. Els pactes tripartits fets per trons (mira't el post que he penjat més amunt) es fan tan justets que acaben fent patir als qui els signen. Fan els pactes per decret llei i els importa molt poc o gens que ha escollit el poble a les urnes.
Sobre el tema Mallol, és cert que sempre era allí que era el més popular de tots els convergents. Però també és cert que era popular pel que ho era. Fins aqui puc llegir.
Unknown ha dit…
Mallol: un màrtir del nadalisme que al final ha resultat convers.

Finalment on treballa, l'home?
Oscar Ramírez ha dit…
Al final no sé si ha tornat a la feina que tenia a Terquimsa o si l'ha fitxat Burgasé al Port o Ballesteros a alguna empresa municipal. A veure si tinc temps i el truco perquè l'últim cop que vaig parlar amb ell va ser el dia que era a Qatar i havia muntat el "pollo" que tots sabem.
Anònim ha dit…
L'Agustí Mallol ha estat un dels pitjors exemples de vividor que hem tingut a l'Ajuntament de Tarragona. Crec que ara no treballa. Esperava que el Ballesterós l'anomenés director del Patronat d'Esports. Valent lladre! Mai en sa vida ha practicat cap esport! Es pensa que embotir-se cada quinze dies en una samarreta del Nàstic el capacita per dirigir alguna cosa.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS