LES PRESSES DE LA CAMPANYA

Segueixo. Han passat les eleccions. Alguns cap a casa i altres d'entrada a la casa gran. I un dia vas a dormir tan tranquil i al mati següent surts de casa i tot el teu entorn t'ha canviat. Les rajoles del carrer s'han començat a trencar, han cremat la paperera, trepitges una caca del gos del veí i el banc de davant de casa porta incorporats uns símbols estranys fets amb pintura barata. El teu veí marroquí s'ha portat del seu país la mare, els dos germans i els set nebots que comparteixen el seu pis i al senegalès l'ha tornat a enxampar la policia venen ulleres de sol a la platja. I veus als polítics pel carrer però ara fan veure que no et veuen. Només caldrà que esperis quatre anys més per tornar a canviar la foto, la imatge d'una vida més agradable que dura pocs mesos.
Acabo. Explico tot això al comprovar les xapuses fetes a la ciutat de Tarragona mesos abans de les eleccions. Dos mesos abans dels comicis s'inaugura la plaça que hi ha al davant del Col·legi Cèsar August i ara, dos mesos desprès, no en queda cap de sencera. El dia abans de la inauguració la zona era plena de personal treballant per acabar com fos aquesta obra tan mal feta. Les mateixes presses viscudes a Cambrils per inaugurar el nou passeig de primera línia de mar o el Parc del Pinaret. Les mateixes presses a altres ciutats, altres carrers o places. Així és la política en temps d'eleccions. Rentar la cara al poble però amb sabó dels vint duros. Fotre-li el pel al ciutadà i les peles a la ciutat.
Comentaris