16 de juliol 2007

Els polítics s'han acostumat a fer moltes coses malament ja sigui perquè no en saben més o simplement per l'afany de plagiar companys d'ofici que fan les coses malament i acaben transmeten aquesta mala gestió. Els ciutadans no som rucs i ja sabem que quan arriben les eleccions, comencen les obres a tots els carrers del nostre municipi. Vas a dormir tan tranquil i al matí següent surts de casa i t'han canviat les rajoles del teu carrer, han plantat trenta arbres ja florits, tens una paperera nova i fins i tot t'han posat un banc davant de la porta per si, un dia quan siguis una mica més gran, vols seure una estona a parlar amb els teus veïns d'escala arribats del Marroc, Senegal, Colòmbia o l'Equador. Les eleccions son així els polítics també. Durant dos o tres mesos, no cal que demanis res perquè ja t'ho donen tot fet o t'ho prometen en persona tot donant-te caramels, un globo pel nen, una bossa per les caques del gos i un tríptic informatiu sobre el partit.
Segueixo. Han passat les eleccions. Alguns cap a casa i altres d'entrada a la casa gran. I un dia vas a dormir tan tranquil i al mati següent surts de casa i tot el teu entorn t'ha canviat. Les rajoles del carrer s'han començat a trencar, han cremat la paperera, trepitges una caca del gos del veí i el banc de davant de casa porta incorporats uns símbols estranys fets amb pintura barata. El teu veí marroquí s'ha portat del seu país la mare, els dos germans i els set nebots que comparteixen el seu pis i al senegalès l'ha tornat a enxampar la policia venen ulleres de sol a la platja. I veus als polítics pel carrer però ara fan veure que no et veuen. Només caldrà que esperis quatre anys més per tornar a canviar la foto, la imatge d'una vida més agradable que dura pocs mesos.
Acabo. Explico tot això al comprovar les xapuses fetes a la ciutat de Tarragona mesos abans de les eleccions. Dos mesos abans dels comicis s'inaugura la plaça que hi ha al davant del Col·legi Cèsar August i ara, dos mesos desprès, no en queda cap de sencera. El dia abans de la inauguració la zona era plena de personal treballant per acabar com fos aquesta obra tan mal feta. Les mateixes presses viscudes a Cambrils per inaugurar el nou passeig de primera línia de mar o el Parc del Pinaret. Les mateixes presses a altres ciutats, altres carrers o places. Així és la política en temps d'eleccions. Rentar la cara al poble però amb sabó dels vint duros. Fotre-li el pel al ciutadà i les peles a la ciutat.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -