Header Ads

ANTONIONI SE'N VA MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS

Coses de la vida. Ahir quan escrivia el post sobre la mort del director suec Ingmar Bergman vaig fer un llistat dels directors que més m'agraden i entre ells vaig citar l'italià Michelangelo Antonioni. Quan vaig pensar en ell, em va venir una pregunta al cap: Encara es viu Antonioni? Vaig visitar una web i tot comprovant que tenia 94 anys vaig pensar: Un dia d'aquests es morirà. Coses de la vida. Mentre escrivia el post moria Antonioni. A ell el recordaré per moltes de les seves pel·lícules però especialment per dues. Fa uns 10 anys vaig veure Las amigas, una obra d'art sota el meu parer. També fa deu anys vaig gaudir de la que per a mi és la millor pel·lícula que he vist mai, Más allá de las nubes, codirigida pel director alemany Wim Wenders. Son quatre histories d'amor curtes que interpreten John Malkovich, Inés Sastre, Irene Jacob, Fanny Ardant, Jean Reno, Jeanne Moreau, Marcello Mastroianni i Sophie Marceau entre altres. Els silencis, el paisatge, el guió, la complicitat dels personatges van ser elements que em van captivar. Gràcies a la meva dona vaig aconseguir, sis o set anys després, una còpia d'aquesta pel·lícula perquè mai la feien per la televisió i no la tenien en cap videoclub de la província. Ella la va localitzar a un videoclub de Barcelona on la va llogar. La cinta va arribar a Cambrils i, feta la còpia, es va tornar de nou al seu lloc. Más allá de las nubes és, senzillament, una joia. Sento molt la pèrdua de Michelangelo Antonioni. Com en el cas de Bergman, sempre ens quedarà el seu cinema.

2 comentaris

Tondo Rotondo ha dit...

No conec aquest director, tot i que el seu nom em sona. Serà una assignatura pendent poder vere algunes de les svees pel.lícules doncs el cinema italià m'agrada i molt.

Sempre que vaig a Itàlia aprofito per anar al cinema, ni que sigui per veure films no italians...

Oscar Ramírez ha dit...

És molt bo però és un tipus de cinema lent. Aviso.

Amb la tecnologia de Blogger.