ON ÉS EN NADAL? (CONTINUARÀ...)

-
A qui estarà trucant en Nadal? La enquesta per saber que se'n ha fet de l'ex-alcalde de Tarragona avança a bon ritme però fan falta més opinions per saber la veritat. Aquí el tenim, a la foto (el que s'ha amagat a la dreta), trucant per telèfon. Però, amb qui parla?. Potser parla amb el patró del seu vaixell per saber si pot fer-se a la mar, com el vell de Hemingway. O potser truca a l'Agustí Mallol per anar fer unes canyetes tot recordant vells temps. O potser ha trucat a l'Alcalde de Reus per fer la partideta de daus? Des d'on truca? Està trucant des de la recepció de la URV on estudia com presentar-se a les municipals del 2011? Parla amb la òptica on li van vendre el telescopi que se li ha avariat i que li serveix per espiar a Ballesteros?. Per últim, truca a la seva dona per dir-li "Cariñu, vindré més tard, quan acabi el capítol de Bea la fea"?
Voteu la vostra opció. Ajudeu-nos a descobrir on s'ha amagat l'ex-alcalde i, de pas, a parlar del nadal al juliol. LA ENQUESTA LA TENIU A DALT, A LA DRETA.

Comentaris

Unknown ha dit…
He tingut seriosos dubtes per escollir una resposta...
27.7.07
Oscar Ramírez ha dit…
AIxò ja passa quan parlem d'una persona que fa coses rares. Mai saps quina de nova en podrà fer.
27.7.07
Anònim ha dit…
No estaba ... estaba de parranda
27.7.07
Anònim ha dit…
I el Mallol?? Algú sap on és??
On treballarà??? al Despatx del Nadal o de Buffó d'en Ballesteros???
Ja tens una altra enquesta
28.7.07
Anònim ha dit…
Per cert, Sabeu perquè Nadal no té el barco a Cambirls?

doncs perquè el va enfonsar a Tarragona.
28.7.07
Oscar Ramírez ha dit…
Hola "escoba màgica". Aquesta enquesta la van fer al Saló dels Penjats i la majoria va opinar, si no recordo malament, que el Mallol anirà a treballar al Port o serà gerent d'alguna empresa municipal, un regal del PSC. Tot té el seu preu en aquesta vida.
Sobre el tema del vaixell, SI, ja sé que fa poc que no el té amarrat a Cambrils. El que no sabia és aquest enfosament del barquet. Molt bo, jajaja. Però ell sap nadar o el va rescatar un petrolier ?
28.7.07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació