Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Els homes menteixen més que les dones. Ho assegura un estudi encarregat per la revista farmacèutica Apotheken Umschau. Segons aquest informe, nosaltres diem mentides amb molta més freqüència que elles. Set de cada deu homes menteixen sovint mentre el percentatge entre les dones és de sis per cada deu. A més, l'estudi conclou que dos de cada tres dones enquestades no poden tornar a confiar en una persona quan els ha mentit i en canvi els homes son més permissius perquè només desconfiarien la meitat d'ells. Una altra dada ja coneguda és la que indica que els homes llueixen (farden) molt més que les dones i tenen tendència a exagerar per quedar millor quan es parla de segons quines coses. A més, un 30 per cent dels homes enquestats ha assegurat que, quan els enxampen mentint, no els importa gens. Les dones tenen més vergonya en aquests casos, un 82 per cent no suporten ser descobertes. Aquí queden les dades per rebre comentaris tot i que us proposo la màxima sinceritat. Feu pública, si us sembla, alguna mentida que hagueu explicat en alguna ocasió. Jo una vegada vaig anar a pescar peix i vaig tornar a casa amb deu quilos de tallams i palometes però sempre dic que vaig pescar-ne 28 quilos. Apa, espero confessions.
Comentaris
igual són mentides, salut
jo no acostumo a mentir, intento no ofendre ni ferir, però no menteixo, i em costaria dir si les persones que tinc al voltant menteixen més ells que elles, tot i que tinc molt clar que treballar amb elles és més complicat :)))
per cert, parlant d'estadístiques i coses similars, no fa massa vaig llegir un llibre d'un economista estadounidenc (teòricament l'economista jove (menor de 40) amb més porvindre) i s'ha dedicat a treure estadístiques sobre temes molt incisius.
per exemple, la delincuència va baixar moltíssim a nova york a partir dels 15-20 anys de tornar-se a aprovar l'avortament.... a menys embarassos no desitjats dins col.lectius econòmicament molt castigats, menys jovenalla de 15 a 20 anys obligada/disposada a cometre delictes....
perdó per anar-me'n de tema :) una abraçada
Ricardo Santiago
Ricardo: no te'n vas de tema, tranquil. El cas és deixar a banda les estadistiques i que parlem de mentides encara que siguin petits enganys. Ja saps que sóc molt tafaner i he volgut parlar del tema per veure si sé algún secretet de vosaltres, jejeje.
Ens parlem!
el xiquet es diu Steven D. Levitt i lo seu llibre "Economia freaky". està molt bé per què relaciona coses que poden semblar evidents, un cop explicades, però ho fa a partir de números i estadístiques.
per exemple, i ja no te'n diré cap més per què sino igual no te'l llegeixes jeje, diu que si a una família hi ha força llibres, els fills acostumen a treure més bones notes.
lògicament, enunciat així sembla una mica de "perogrullo", i pot deformar-se fins l'extrem de dir, si vull que mon fills siguin llestos inundo la casa amb llibres, i no és això.....
està molt bé, de veres
una abraçada
Ricardo Santiago
Em sembla molt interessant. A veure si demà tinc temps i el compro o encarrego i ja et diré que em sembla. Ens parlem.