PER ALGUNS, EL PRIMER. PER ALTRES, EL MÉS SINCER.
Em conviden a un nou meme, un meme que em pregunta o em demana tres consells de com s'ha de portar un blog. La petició arriba des del blog de la Maria Rosa Martí i com sempre el contestaré sense problemes i amb gran plaer. Primer: Ser concient que el blog és el teu espai i que, per plaer propi, el comparteixes amb altra gent que, derivat del plaer propi, aporten altres visions, formes de pensar, opinions.
Segon: No obsesionar-se amb el teu espai. Si un dia no escrius res serà perquè no en tenies ganes. Si penses que has decebut algú per no publicar un dia, vas malament.
Tercer: Escriure sempre amb el teu nom i cognoms allà on sigui. Els anònims ho son pel fet de no tenir cap blog i no el tenen perquè no volen.
Aquest meme, molt interessant, el passo a: Saló dels Penjats, Ara mateix enfilo aquesta agulla i al nou blog de la meva dona, la Mar Roca. Apa, a contestar!
Comentaris
Josep, anima't que és molt senzill obrir un blog i no comporta cap més obligació que la que tu et marquis.
***********************
****************
no m'agrada l'etiquetatge, ni el que en un paquet de galetes "oblida" la meua llengua però recorda la xinesa, el rus, l'àrab i el coreà, ni el que afecta a persones, pobles, coses....de fet, podriem dir que no m'agrada la generalitat (política a banda) per què sempre crec que els grisos (els de còrrer no, els altres) són més rics que els blancs i/o negres purs, tot i que per mesclar ens cal puresa si no tot és marró...
l'anonimat és una cata cega.
és un silenci que ens enfronta devant un vi amagat i fugiser al que només podrem valorar pels sentits.
quants cops heu valorat un vi pel que costa, o per què és d'una d.o. concreta o pitjor encara, d'un any en concret...i quants cops no l'heu encertada...
i ho dic amb modèstia per què m'ha passat, per què la joventut és aprenantatje via assaig-errada-assaig.
tinc clar quin vi m'agrada, amb quin val la pena enamorar-se una nit tot escoltant viola de gamba melangiosa i tendra, en una taula espelmada i bona companyia, però també provo i em llenço al buit, tot pensant no el coneixo, som-hi....
doncs hi ha gent, com a mínim jo en sóc un, que volem ser això.
una cata cega, una ampolla sense rastre que l'únic que fa és donar-vos a tastar el seu pensar agraint la sort de tenir la vostra opinió d'entrada.
per què hi ha camins que tot opinan se'ns veu "clarament" el tuf esquerranós, o dretà, o masclista, o ves a saber què.... però en part no és que sigui tal, només és que se'ns presuposa, per què els bocins de "veritat" que tenim d'aquella persona ens dóna dret (¿??) a decidir què pensa i el que motiva tal pensament. (què equivocats estem)
per això si parles de que no trobes bé que les dones siguin sempre les que portin la canalla al metge algú et mira com si fossis un porc masclista i li costa molt adonar-se que lo que tractes de fer és normalitzar.
per això sóc anònim.
per això opino amb respecte, però opino. i per això dretes i esquerres, a blocs d'economia, de política o del que sigui, hi ha moments que em donen la raó i d'altres que no, que no l'encerto.
l'anonimat només és una manera, per extrany que sembli, de dir-te qui sóc.
algú que vol parlar sense filtres, disparant amb bala quan cal, sigui qui siqui qui està fent allò que no trobo raonable.....
Ricardo Santiago
15 / octubre / 2007 06:04
*********************
********************
per cert...sí que tinc blog.
Per cert, viola de gamba amb Jordi Savall, eh?
Hola Estela. Jo crec que aquesta és la base del blog. No cal obligar-se a fer cada dia el post corresponent perquè si no en tens ganes no escrius. Ha de ser sempre el teu espai que, voluntariament, comparteixes amb els altres.